Com preparar-se per a l'any nou (I)

Vore una pel·lícula de Clint Eastwood

 Gran Torino, Clint i els hmong

Sóc una fan de Clint, no puc evitar-ho, tot el que fa aquest home m'agrada -o quasi tot, perquè no he vist Invictus, però és que em fa peresa vore un partit de futbol, encara que la pel·li no tracte del futbol, i perquè al meu crític favorit no li agradà. Per això, a vegades, no sé si és que m'agrada tant que li perdone pel·lis que menysprearia amb altres, però no, és que és molt bo el senyor Eastwood. 

La pel·lícula és senzilla, i potser parteix de tòpics, però al final resulta ser una història èpica, emocionant. D'algú amb una duresa forjada per la guerra, d'algú violent, aturmentat, racista, brusc, però que al remat sap què cal fer, sap què és el correcte. Com diu Boyero: no se muiga mai, senyor Eastwood.

L'estiu a la piscina xicoteta

Em mirava hui reflectida en el vidre de les portes de l'ascensor, i sense poder-ho evitar, he començat a riure'm un poc nerviosament: tinc la sensació que aquest juliol no el passe jo, que la marxa que duc és massa per al meu esperit tranquil i la parsimònia amb què faig les coses. Però una bandada de xiquets no atén estes coses, i demana atenció constant. Tenen set, tenen calor, tenen fam, o no en tenen, tenen pixera... i una llarga llista. 

Amb el cabell tot embullat, maldecap d'estar al sol, al costat de la piscina però sense banyar-me, em mirava i no em reconeixia. No hi estic acostumada. I de cap de les maneres m'acostume al sol. El sol, l'exposició al sol de juliol, és un verí. Tanmateix, vore als nanos jugar i sentir algunes coses que diuen pot ser interessant. Sembla un altre món, supose que jo he oblidat massa coses de la meua infantesa, i sempre dic que la raó del meu oblit és que vaig ser molt feliç. Tranquil·la també, i feliç.

Alguns d'aquests xiquets vénen d'una residència, i intente imaginar el que sentiran quan veuen que als altres xiquets els arrepleguen els pares o els iaios, i a d'ells no. Fa poc isqué un estudi publicat sobre els xiquets entre els sis i els catorze anys. Segons sembla, es deia que aquest és un tram d'edat poc conflictiu, però la investigació i posterior conclusió d'aquest estudi revel·la que no és així, que no és tant plàcida la vida dels xiquets i xiquetes d'aquesta edat.

Bon dia

A vegades, no solament ens sentim bé, sinó que durant el dia ens passen coses bones. Per exemple, l'últim examen abans de les vacances d'estiu ens ix més o menys bé -deixem la classe amb l'esperança d'aprovar, diem adéu a les companyes felices perquè baix ens espera un xicot molt agradable. Per exemple,  per la vesprada se n'assabentem d'una bona nota d'un examen al qual no ens anàvem a presentar i que ens permet contemplar noves possibilitats en el futur. Per exemple, rebem notícies d'una estimadíssima amiga, que, pobreta meua, està fent la seua primera guàrdia - i no en sabíem res d'ella des de fa alguns mesos. Per exemple, compartim unes cerveses amb algú, sense importar-nos massa si fem tard a l'autobús o qui guanya el partit del dia. Per exemple, enllacem les mans mentre passegem. I pensem que allò que ens preocupa eixirà bé, que aquells amics que volem que tornen, tornaran, i que aquella persona que no pot tornar, si poguera veure'ns, es sentiria feliç de vore'ns feliços. I unes llàgrimes de felicitat i agraïment aguaiten pels ulls.

Existim perquè ens distraiem, ens distraiem de la nostra existència. "L'ignorant i el dement", de Bernhard, l'altre dia al TEM del Cabanyal.

Per a altres la literatura, per a mi el consol i la distracció d'escriure un maig que comença amb pluja vora el record que em creix per la boca i els ulls closos com la repetició d'una imatge contínuament observada. És així com sé que existisc: cada vegada que als fulls creme les vores pàl·lides d'un desig que no podré escriure.

La solució

-Els ciclamens que tens allí fora ... és fàcil que se'm muiguen?

-A vore, la vas a tindre dins o fora?

-Dins

-Mmm, és una planta que vol estar fora, en la finestra...

-No, aleshores no...I eixa planta que té les flors blanquetes, la de la flor menuda amb quatre pètals blancs..

-La Kalanchoe? Sí, eixa no necessita cap cuidao especial. És de la família dels cactus.

-Ah, sí, jo li he notat les fulles grossetes.

-Sí ...si vols que quan se caiguen les flors, te torne a florir prompte, li talles la branqueta esta, la de la flor..

-Ah, val.

Sí, ara en temps de fred, millor plantes resistents. De la família del cactus, però sense punxes.

Dijous: un poc de ràbia

Una cosa és saber-ho i l'altra és viure-ho. Tots els estudiants sabem que si hom opta per les pràctiques d'empresa no remunerades (però on estan les remunerades, algú les coneix?) realitzarà feina que no li pertoca. I per què no dir que no?