Existim perquè ens distraiem, ens distraiem de la nostra existència. "L'ignorant i el dement", de Bernhard, l'altre dia al TEM del Cabanyal.

Per a altres la literatura, per a mi el consol i la distracció d'escriure un maig que comença amb pluja vora el record que em creix per la boca i els ulls closos com la repetició d'una imatge contínuament observada. És així com sé que existisc: cada vegada que als fulls creme les vores pàl·lides d'un desig que no podré escriure.