Un apunt de fotos

Escoltant Rolling on the river

Després de sopar, i per necessitats que tenen a veure amb el colesterol i l'excès de pes, necessitats que tenien alguns membres del grup, anàrem a pegar una volta. El passeig fou per una avinguda, així que caminàvem passant al costat de molts pubs, bars, restaurants xinesos i d'altres que no sabria especificar, i dotorejàvem, per donar-li més videta al passeig, quins personatges s'havien enfilat a l'escenari de cada pub. Perquè, segons ja m'havien dit, una de les coses bones de Benidorm és que hi ha molta música en directe, i així, encara que l'estil no et vaja, hi ha molta oferta, i pots triar el pla que més t'abellisca. Els pubs en qüestió són fets i duts per anglesos, i un quan entra, es sent una miqueta estrany. Per descomptat, els cambrers no entengueren teniu alguna cosa pareguda a un Trina? Però això, no era d'estranyar, així que es quedà en una comprovació, més que en un descobriment. Mentre passàvem vam veure els imitadors de Boyzone, el show últim tribut, els  imitadors de Take That (jo vaig ser una fan fugaç d'aques grup, i no m'avergonyisc de dir-ho), l'imitador d'Elvis, aquest era bo i la música ja m'anava més, i finalment, la talentosa imitadora de Tina Turner, cantant que triàrem escoltar prenent-nos un suc, una aigua amb gas, i una clareta. 

I escoltant el Rolling on the river versió de Tina Turner, mentre al costat seu, baix de l'escenari, ballava un anglès borratxo d'uns seixanta anys, i fora estava ple de carrets motoritzats per als vells que ja no poden caminar massa, però encara ixen de nit -qui sap si encara per a ballar- pensava: si tots ens hem de morir igual... I aquest pensament m'acompanyà fins al llit.

Noteta: segons sembla, el títol és Proud Mary, i no Rolling... 

Passejar amb la camiseta al revés

Pot ser, a més de la Serra Gelada -que aquest viatge no visitaré, perquè entre altres coses no duc els pals, i a més, tinc poc de temps- a més de l'illa de Benirdorm, i el racó de l'Oix -on tranquil·lament em trobe aquests dies, sempre el dinar i el sopar a taula quan toca, sempre una estoneta per a la piscina- a més, en definitiva, de la natura i de les rutes que vull pensar que faré en setembre, hi ha una altra cosa que té Benidorm: i és que jo no he vist mai cap poble, cap lloc, on la gent vaja vestida tan coenta, ni ensenyant tant la carn pel carrer. Si jo ahir isquí amb la camiseta al revés (és a dir, el contrari de l'andret), aní ben tranquil·la pel carrer, sense buscar cap servici públic on canviar-me. Allí estava jo ensenyant l'etiqueta, no diré la talla, en companyia de dones i hòmens que anaven en biquini pel carrer, i tot era profundament coent i en principi, lliure.

Afegit: gràcies per les propostes per a Benidorm, estigueu segurs que me les anote per al pròxim viatge :)

Alguna cosa bona hi haurà a Benidorm

Que hi pose Alfaz i no Alfàs, o que la platja del Ponent siga la del Poniente. Que el centre comercial s'anomene La estación, o que l'hospital, privat si no m'equivoque, siga Hospital Levante. Que hi abunden més cartells en anglès que en valencià. Que a la majoria de la gent, els habitants i els visitants, li tinga igual entendre el valencià; que els mateixos valencianoparlants, per exemple, la meua família, quan ixen al carrer, canvien d'idioma... I supose que, malgrat l'asfalt, el trànsit sempre present, l'acumulació de personal a les platges, la contaminació de la mar, hi haurà alguna cosa bona a Benidorm. Demà, espere vore'n una.

Ahir

A vegades, puc ser brusca responent als comentaris, en especial, si aquests són anònims. I no és que siga desconfiada -justament, no modere els comentaris-, sinó més bé es tracta d'un caràcter que tendeix a l'estufit, normalment, i per sort, solament quan es tracta de certs temes. L'explicació és un descàrrec. Gràcies, de bestreta, pels comentaris: sempre és agradable trobar-ne algun, i saber el vostre parer.

Les vacances de Madame Coralet

Pot haver-hi un gat gitat a l'ombra d'un arbre, i que fuig quan t'hi acostes amb la màquina de retratar, aparell més acostumat a fotografiar plantes que animals. Pot haver-hi una papallona, d'ales negres, grogues i ocres, queta sobre una fulla d'heura, que fuig de seguida de tu i de la teua ombra. Pot haver-hi molta gent en una piscina, i no adonar-te'n quant a penes dels crits, del rebombori, la molèstia per l'absència del silenci. Pots parlar de versos que recordes a la vora de la piscina: a la vora del riu, mare; Hay golpes en la vida tan fuertes... yo no sé... perquè eixos versos t'han fet sentir menys sola.

Tan lluny com tres quarts d'hora de ta casa, les vacances perfectes.

P.S. Les vacances de Mr. Hulot encara no l'he vista, que conste en acta que la vull vore.

Canvi de rutina

Ara és estiu i això significa que canvien les rutines per a alguns, sí, també per a mi. És temps d'organitzar-me perquè tendisc a deixar-me dur pel temps de la calor i la lentitud. És temps per llegir: m'acaben de deixar Plagis, que justament avui vull començar, i després aniré a per la novel·la del germà de Lawrence Durell, el zoòleg Gerald Durell, i després... Ve, m'ature, no vaig a fer una llista dels llibres que vull llegir, entre altres coses, perquè tal vegada no puga acabar-me'n ni la meitat dels que voldria: la vida també impedeix llegir tot el que voldríem. L'època en què més vaig llegir va ser quan els llibres eren refugi, quan la vida m'espantava i sentia massa l'adolescència. Ara l'acte de llegir és més tranquil, més pausat (menys en casos d'urgència: l'ànsia de poemes), menys sovint. 

Alguns aturaran la seua rutina de bloguers i jo crec que també em convindria, encara que amb açò mai es sap: tal vegada un dia m'alce amb la necessitat d'anunciar al blog alguna cosa que poc importa al món però que jo he d'escopir. O siga, que ara dic que me'n vaig de vacances i a bien tôt però em reserve el dret de tonar de les meues vacances quan em done la real gana.

Com desitjar felicitat, segons alguns, sembla una cosa superficial i propi del món occidental que solament busca el plaer instantani i sense esforç (recordeu, d'altra banda, que estem de rebaixes), jo vos desitge molta poesia (i un poquet de ciència, que mai ve malament) i molt d'amor. Fins aviat!

Allí on vaig

Allí on continuaran els rails. Allí on jo m’aturaré i tancaré els ulls per enèssima vegada després de kilòmetres i kilòmetres havent-ho fet. Perquè les càmeres de fotografia poden espatllar-se i una confia més en la memòria, però ai res té garantia. Així que tancaré els ulls i voldré gravar el paisatge de l’última parada: l’estació de Tarragona. Miraré el tren marxar ja sense mi i sense ningú a qui acomiadar i per uns moments m’imaginaré seguint avant, sense cap destí concret, lluny, fins on els rails s’aturen de sobte. Eixa dona que seguirà llegint i mirant per la finestra, intermitentment, amb l’alegria vaga de l’abandonament al món exterior. I així el món vindrà, ja en l'andana, i unes mans em tocaran l’esquena i jo somriuré mentre em gire.

Reformes vitals

Avorrida

Han arribat les vacances reals, una setmana i poc més, i de fet, passa el que crec que passaria: el temps és alguna cosa a matar o tots els dies diumenge. No haver de fer res, no buscar els meus amics, com a molt, un dia a la mar, i un dia a la piscina, com a molt, l'aigua salada a les cames i a l'esquena, i la resta, un mirar-me a l'espill ben avorrida. Sé aquest temps més que qualsevol altra cosa. He après a la força a escriure bé la paraula. Avorriment.