Han arribat les vacances reals, una setmana i poc més, i de fet, passa el que crec que passaria: el temps és alguna cosa a matar o tots els dies diumenge. No haver de fer res, no buscar els meus amics, com a molt, un dia a la mar, i un dia a la piscina, com a molt, l'aigua salada a les cames i a l'esquena, i la resta, un mirar-me a l'espill ben avorrida. Sé aquest temps més que qualsevol altra cosa. He après a la força a escriure bé la paraula. Avorriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada