Allí on vaig

Allí on continuaran els rails. Allí on jo m’aturaré i tancaré els ulls per enèssima vegada després de kilòmetres i kilòmetres havent-ho fet. Perquè les càmeres de fotografia poden espatllar-se i una confia més en la memòria, però ai res té garantia. Així que tancaré els ulls i voldré gravar el paisatge de l’última parada: l’estació de Tarragona. Miraré el tren marxar ja sense mi i sense ningú a qui acomiadar i per uns moments m’imaginaré seguint avant, sense cap destí concret, lluny, fins on els rails s’aturen de sobte. Eixa dona que seguirà llegint i mirant per la finestra, intermitentment, amb l’alegria vaga de l’abandonament al món exterior. I així el món vindrà, ja en l'andana, i unes mans em tocaran l’esquena i jo somriuré mentre em gire.