De mitja, dues

“Podem afrontar dues grans adversitats per persona”. Eixe és el titular que han posat a l'entrevista a Rojas Marcos, famós psiquiatre, a l'ADN. Dues? Quantes duc jo? Una, segurament. Però qui diu què és una adversitat i què no? Morir-se un fill, tots d'acord. Morir-se un pare, depèn. Depèn de com i de quan. Els estudis mèdics confirmen que els xiquets que perderen un pare tenen més probabilitat de patir depressió d'adults. Però, en tot cas, no és això el que diu Rojas Marcos. El que diu és que “toquem a dues adversitats de mitja per persona”. És a dir, hi ha persones que els toca quatre i a d'altres, zero. La justícia és cosa dels hòmens però no del món, ja ho sabem. Per altra part, este home parla de resiliència, concepte que s'aplica a diverses ciències. Per exemple, en Biologia, s'usa per classificar o definir un ecosistema. La capacitat que té l'ecosistema, després de la pertorbació, de tornar al seu estat inicial, de recuperar-se. “Una mescla de resistència i flexibilitat”.

I per acabar, Rojas Marcos, del que possiblement no llegiré mai res, nega allò que nosaltres també sospitàvem: la tragèdia no ens fa més forts, sinó que ens debilita. “En tragèdies com les de Haití o el 11-S (recorde que ell viu fa anys a Nova Iork), les persones que ja havien viscut un drama són les que més dificultats tenen”.