Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estimar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estimar. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Que estimes, vol dir

A vegades et descuides i obeeixes un fred, sense adonar-te'n. I vas tornant enrere, com si res haguera servit i solament repeteixes que ja has oblidat coses. Que no tens dret d'oblidar i el fred comença i s'escampa aleshores. I tornes perquè agafes aire del plor i també torna un aire tranquil.  I t'adones que estimes encara.

Desde el principio, 
desde niña, creí
que el dolor quería decir
que no me amaban.
Que amaba, quería decir.


Louise Glück

dilluns, 5 de juliol del 2010

Fragments d'un discurs amorós, de Roland Barthes

El llibre està estructurat en diversos fragments, propis, segons l'autor, de l'experiència amorosa o del seu discurs. Part del que diu és una anàlisi del llibre de Goethe, el de Werther (que jo vaig llegir fa temps i el recorde, al Werther este un poc exageradet) però fa contínues referències a altres llibres o a la filosofia. No sé si per manca d'habitud, la de llegir assajos, quan vaig llegir aquest llibre, allà pel dos mil set, hi hagué fragments o frases que no entenia, que se m'escaparen. Tanmateix, aquest llibre trobe que és una lectura molt recomanable.
Per exemple, l'altre dia, me'n recordí, de sobte, de cop i volta, d'un capítol (fragment) del discurs de l'enamorat. És aquell en el que l'autor analitza el T'estime que diu l'enamorat (després de la primera vegada, que seria la important, la que anuncia alguna cosa nova, la que té missatge).
Vos pose un trosset del fragment, en el castellà traduït:

Al Te amo hay diferentes respuesteas mundanas: yo no, no te creo nada, Por qué lo dices? etc. Pero el verdadero rechazo es : no hay respuesta: se me anula más certeramente si soy rechazado no sólo como demandante sino también como sujeto hablante.
[...]
Te amo-Yo también.
Yo también no es una respuesta perfecta, puesto que lo que es perfecto no puede ser sino formal, y la forma es aquí claudicante, por el hecho de que no retoma literalmente la proferición- y es propio de la proferición ser literal (açò, permeteu-me tallar la lectura, no ho acabe d'entendre).
[...]
Fantaseo lo que es empirícamente imposible: que nuestras dos profericiones sean dichas al mismo tiempo: que una no siga a la otra, como si dependiera de ella. 


M'agrada especialment aquesta idea, la que dos enamorats diguen alhora T'estime.

Heu llegit més coses de Barthes? L'enteneu del tot?


dilluns, 28 de juny del 2010

Compartir taula amb desconeguts

Compartir taula amb desconeguts -com passa, per exemple a un convit- pot ser perillós. Si l'avorriment és un perill. Et pot vindre al cap eixa sensació de lloc inadequat: o bé, tu sobres entre eixa gent, o bé, eixa gent et sobra. Parle també de la família, perquè com vinc dient a ma mare des de fa molt de temps, a la família no se l'ha d'estimar només perquè sí.  
Rara avis, em digueren farà unes setmanes, tornava a ser rara avis en una de les taules on es celebrava un bateig, la més rareta -que m'ho hauran dit de voltes! Què feia jo mentre parlaven de com construïen ferraris? Escoltava, sí, una no sap mai quan li pot servir una conversa que en principi no t'interessa per a res. Perquè a mi els cotxes m'interessen tant com la poesia de Góngora. O les novel·les d' Arturo Pérez Reverte, o els articles d'Arturo Pérez Reverte (vostès tenen la sort de no tindre un conegut espanyolista que els envia de tant en tant articles d'aquest senyor).
Pot ser, també, que compartir taula amb desconeguts et duga alguna que altra sorpresa: per exemple, que les parelles comencen a contar certes intimitats (que els hi falta passió, es queixa una dona)  o que un desconegut, en un altre sopar, res a veure amb el bateig, esdevinga una persona graciosa i molt interessant.
La llàstima és que d'un sopar no en tinc, de fotos, i de l'altre me'n sobren.