El llibre està estructurat en diversos fragments, propis, segons l'autor, de l'experiència amorosa o del seu discurs. Part del que diu és una anàlisi del llibre de Goethe, el de Werther (que jo vaig llegir fa temps i el recorde, al Werther este un poc exageradet) però fa contínues referències a altres llibres o a la filosofia. No sé si per manca d'habitud, la de llegir assajos, quan vaig llegir aquest llibre, allà pel dos mil set, hi hagué fragments o frases que no entenia, que se m'escaparen. Tanmateix, aquest llibre trobe que és una lectura molt recomanable.
Per exemple, l'altre dia, me'n recordí, de sobte, de cop i volta, d'un capítol (fragment) del discurs de l'enamorat. És aquell en el que l'autor analitza el T'estime que diu l'enamorat (després de la primera vegada, que seria la important, la que anuncia alguna cosa nova, la que té missatge).
Vos pose un trosset del fragment, en el castellà traduït:
Al Te amo hay diferentes respuesteas mundanas: yo no, no te creo nada, Por qué lo dices? etc. Pero el verdadero rechazo es : no hay respuesta: se me anula más certeramente si soy rechazado no sólo como demandante sino también como sujeto hablante.
[...]
Te amo-Yo también.
Yo también no es una respuesta perfecta, puesto que lo que es perfecto no puede ser sino formal, y la forma es aquí claudicante, por el hecho de que no retoma literalmente la proferición- y es propio de la proferición ser literal (açò, permeteu-me tallar la lectura, no ho acabe d'entendre).
[...]
Fantaseo lo que es empirícamente imposible: que nuestras dos profericiones sean dichas al mismo tiempo: que una no siga a la otra, como si dependiera de ella.
M'agrada especialment aquesta idea, la que dos enamorats diguen alhora T'estime.
Heu llegit més coses de Barthes? L'enteneu del tot?
Et recomane el fragment d’una entrevista a Roland Barthes (la pregunta que comença per En lo más íntimo del encuentro...)
ResponEliminaEstava pensant que t’estime podria ser un acte de parla. Però no, no ho veig clar.
Trobe que cal tindre clar el concepte de proferición per entendre-ho millor. Pareix que l’autor ha inventat o reanomenat este concepte, i segurament no siga l’únic. I també hi ha el context, clar. A banda, cal pensar que el text és una traducció, i vés a saber si ha estat del tot encertada... En qualsevol cas, pareix que esta obra, que no he llegit, és una mescla de ciència (lingüística), assaig d’opinió i experiències personals. M’enganye?
A mi se m’acut que, tal volta, dir que Je t’aime és com fer un drive (un colp de dreta amb la raqueta) a una pilota de tennis. La única resposta vàlida, perfecta, que estiga a l’altura del je t’aime i de les expectatives de qui l’ha dit és que l’altre jugador li torne la pilota, és a dir, que li conteste el mateix, que siga literal. Si para el joc, això significa que mostra el rebuig, que no hi ha ni comunicació, ni màgia.
O potser no, jo què sé...
Curiositat: el lingüista Germà Colón (i segurament també Emili Casanova, que li ha donat ressò) defén l’ús del verb voler amb el sentit amorós. Pareix que estimar sempre ha volgut dir calcular i només recentment (s. XIX) va passar a significar, en part del català, voler [amorosament]. En valencià, en canvi, som sovint més conservadors, i hem mantingut la diferència entre els dos verbs. Per això en les relacions d’amor, Colón defensa que perdem la por a dir que et vull, que és tan correcte com dir t’estime.
Collinses, Josep Lluís, el comentari val un apunt per ell sol i una ovació ;)
ResponEliminaSí, l'obra és com tu la defineixes, i clar, la gent com jo, que no hem estudiat lingüística no l'acabem d'entendre... què vols dir quan dius que dir "t'estime" és un acte de parla¿?
Sí, m'agrada la comparació amb el tennis, però allò perfecte seria quan es diu al mateix temps, i aleshores ja no val la comparació del tennis... :)
ahm, i jo sempre dic et vull, no mai t'estime (però en tot cas, allò important és dir-ho si ho sents :))
... encara que tens raó, no sabia que fos tan correcte com t'estime...
ara que ho pense use el verb estimar quan per exemple dic: què t'estimes més, la bajoqueta o l'arròs per dinar?
Moltes gràcies per aquest interessant comentari!
He penjat un comentari en resposta al teu comentari, Josep Lluís i no sé on ha anat a parar... a VORER si apareix en les pròximes hores :)
ResponElimina