A vegades et descuides i obeeixes un fred, sense adonar-te'n. I vas tornant enrere, com si res haguera servit i solament repeteixes que ja has oblidat coses. Que no tens dret d'oblidar i el fred comença i s'escampa aleshores. I tornes perquè agafes aire del plor i també torna un aire tranquil. I t'adones que estimes encara.
Desde el principio,
desde niña, creí
que el dolor quería decir
que no me amaban.
Que amaba, quería decir.
Louise Glück
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada