Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris interessos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris interessos. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 d’agost del 2010

Per què tindre un blog? ( Avui, dia del blog)

Normalment, sempre que vaig a escriure un apunt, em ve el mateix pensament: allà vaig jo amb els meus apunts per contribuir a la massa d'informació -inútil- que pots trobar a internet. No és falsa modèstia, no, és veritat. A poca gent interessa que jo haja estat o no en Benidorm, i si aní a vore a la millor -i única- imitadora de Tina Turner que mai he vist. Tanta informació es menja una altra, i així fins a fer una muntanya d'escombraries, perquè, tot el que no es pot destriar, esdevé això mateixa, fem. Realment, sí que trobes coses ben interessants a internet, el problema és conseguir trobar-les, com bé sabeu, i després no oblidar les rutes que has seguit. Encara que si t'interessen diverses coses, la teua llista d'adreces d'interès pot resultar també un xicotet internet: no perquè no t'interesse, sinó per la quantitat d'enllaços que acumules. Hi haurà bones maneres d'aprofitar el temps a internet, però la meua no és massa eficient, i supose que passa com en la vida:  hi intervenen l'organització, la teua piràmide (o quadrat, o el que siga) d'interessos... 
Conec gent que ha trobat faena pel blog, gent que s'ha enamorat a partir d'anar comentant-se jugadetes als apunts i gent que ha fet amistat via blogs. Després, i més enllà d'això, crec que els bloguers es podrien dividir en dos grans grups -em ve de gust dividir-ho així- els que fan faena de divulgació, és a dir, escriuen després d'haver après alguna cosa, relacionada amb la seua faena normalment,  i els que es plantegen l'apunt com un aprenentatge: pot ser saben un poc del tema, però busquen a la xarxa més informació, i al final de l'apunt, quan el donen per acabat, han aprés molt més del que sabien. Per descomptat, el primer té un poquiu del segon i el segon té un poquiu del primer. Per descomptat, açò no té cap validesa. I tant al primer com al segon, li agrada escriure, que crec que és el més important per tindre un blog.
I parlant de blogs: per què vilaweb continua posant-hi bloc referint-se al blog???

I per últim, hui és el dia de blog, i han proposat, des de BlogDay, que cadascú recomane cinc blogs interessants. Jo participe, a la meua manera, sense seguir els passos, o siga sense enllaçar-me, i per tant, sense que tinga cap utilitat. Són, per dir-ho així, els que, descoberts fa poc, m'han agradat més. Agafats en conjunt, una combinació de poesia, llengua i biologia :)

Ací van:



dilluns, 28 de juny del 2010

Compartir taula amb desconeguts

Compartir taula amb desconeguts -com passa, per exemple a un convit- pot ser perillós. Si l'avorriment és un perill. Et pot vindre al cap eixa sensació de lloc inadequat: o bé, tu sobres entre eixa gent, o bé, eixa gent et sobra. Parle també de la família, perquè com vinc dient a ma mare des de fa molt de temps, a la família no se l'ha d'estimar només perquè sí.  
Rara avis, em digueren farà unes setmanes, tornava a ser rara avis en una de les taules on es celebrava un bateig, la més rareta -que m'ho hauran dit de voltes! Què feia jo mentre parlaven de com construïen ferraris? Escoltava, sí, una no sap mai quan li pot servir una conversa que en principi no t'interessa per a res. Perquè a mi els cotxes m'interessen tant com la poesia de Góngora. O les novel·les d' Arturo Pérez Reverte, o els articles d'Arturo Pérez Reverte (vostès tenen la sort de no tindre un conegut espanyolista que els envia de tant en tant articles d'aquest senyor).
Pot ser, també, que compartir taula amb desconeguts et duga alguna que altra sorpresa: per exemple, que les parelles comencen a contar certes intimitats (que els hi falta passió, es queixa una dona)  o que un desconegut, en un altre sopar, res a veure amb el bateig, esdevinga una persona graciosa i molt interessant.
La llàstima és que d'un sopar no en tinc, de fotos, i de l'altre me'n sobren.