Per què diumenge de vesprada?

Jo crec que ningú ens prepara per als diumenges de vesprada. Els elements són pocs, unes hores a casa, una finestra que es va enfosquint, una televisió en marxa, una faena no feta. Tanmateix, també ocorre quan has estat tot un cap de setmana fora, o un diumenge feliç en una caseta prop de Nàquera: deixes la companyia, la festa, i penses en què és diumenge, trist dia que et torna a la setmana sencera, quan  reprens ser treballador, estudiant, aturat... Sempre defense la rutina, però això no vol dir que durant hores o minuts -segons els ànims-  no senta, als diumenges de vesprada, l'absurditat de la vida.

Afegitó, dilluns. Ha tornat a passar. He caminat prop de la teua imatge: allí, dempeus, esperaves que tornàrem. Els passos han fugit, ningú em ve al darrere. Aleshores, s'acabava l'estiu, jo tenia una gran urgència de viure, els volia se m'amuntonaven. Ara també s'acaba l'estiu, tu dius fluixet que no hi haurà mai prou temps per guarir-te.

Fum

Cada vegada m'agraden menys les exageracions, a no ser que siguen les exageracions animalaes, que a mi sempre m'han provocat el riure. Cada vegada menys la nostàlgia, el posat melangiós d'algun poeta, cada vegada menys el sentimentalisme que ven i vol vendre. S'hi amaga fum, com s'amaga fum en les pel·lícules que van de pel·lícules amb lectura profunda i no són més que films amb els ingredients de rigor, pel·lícules que no són més que càlcul: sumeu acció, sentimentalisme i tocs d'humor. Així també ocorre amb alguns poemes o poetes, amb alguns textos que, escrits aparentment amb un fil de veu, no tenen sinó els ingredients necessaris. Em sent enganyada, aleshores, com en les pel·lis de Coixet: ací va un plor, ací va un riure, ací va un eriçó pels braços i l'esquena. Cada vegada em passa més: vull abandonar els dramatismes, i prendre les coses com vénen i com són. Cada vegada suporte menys els poetes dramàtics, els i les Jane Eyre, cada vegada m'agraden més els poetes tranquils. Cada vegada aprecie més la tranquil·litat, serà que estic fent-me major.

Noteta: la pel·lícula en qüestió és Origen.