Per què diumenge de vesprada?

Jo crec que ningú ens prepara per als diumenges de vesprada. Els elements són pocs, unes hores a casa, una finestra que es va enfosquint, una televisió en marxa, una faena no feta. Tanmateix, també ocorre quan has estat tot un cap de setmana fora, o un diumenge feliç en una caseta prop de Nàquera: deixes la companyia, la festa, i penses en què és diumenge, trist dia que et torna a la setmana sencera, quan  reprens ser treballador, estudiant, aturat... Sempre defense la rutina, però això no vol dir que durant hores o minuts -segons els ànims-  no senta, als diumenges de vesprada, l'absurditat de la vida.

Afegitó, dilluns. Ha tornat a passar. He caminat prop de la teua imatge: allí, dempeus, esperaves que tornàrem. Els passos han fugit, ningú em ve al darrere. Aleshores, s'acabava l'estiu, jo tenia una gran urgència de viure, els volia se m'amuntonaven. Ara també s'acaba l'estiu, tu dius fluixet que no hi haurà mai prou temps per guarir-te.