Fortuna

Sempre hi ha encontres feliços. Ida Vitale diu a Trema, pero uno llama azar a su imaginación insuficiente. I la veritat, és que, encara que siga un gran vers (com és un bon poemari) l'atzar intervé molt en les nostres vides, no hi ha llaços ni geometries (trazos de geometría celeste diu ella). Anem fent, cap ací i cap allà, i això ens va donant una sèrie d'experiències, ara bones, ara dolentes, ara desllavassades. No hi ha causes ocultes en molts dels nostres passos: qui sap si una caiguda una nit, un bes una nit, unes paraules en una placeta, qui sap on ens duen, eixes coses. Xicotetes coses que volem nugar amb fils, ah, com volem unir tots els passos per conformar-nos un lloc més habitable, més segur. Però, no hi ha fils nugats. 

Tanmateix, a l'atzar, com diu Marçal, li podem agrair moltes coses. Li podem agrair, també, en paraules de Vitale una altra vegada, descubrir por ti misma otro ser no previsto en el puente de la mirada. A l'atzar agraïm el descobriment d'altre èsser,  no previst.