Gent que no es dispersa

He descobert fa poc el blog sobre ciència d'uns companys de classe. És molt bo, més que res, perquè a part de què escriuen poc -i això suposa que sempre tenen alguna cosa a dir quan la diuen- és gent que ha llegit molt sobre ciència, i que visita pàgines web com la del senyor Dawkins, la de Carl Zimmer, o el twitter de la revista Science. Mentrestant jo pense i estudie com puc dels apunts, visite blogs sobre poesia (i sobre altres coses), vaig i vinc i torne en tramvia, llig Watanabe i Robert Frost, mire la tele, pense en unes mans i  en la paraula sofraja... Per què collons no deixe de dispersar-me tant? La vida és pura dispersió...

Afegit: música.

Quasi la meua setmana

Dilluns

S’acosta l’estiu i els mosquits, em piquen els mosquits encara com abans, se’m fan bufes i recorde que mon pare em fregava un all partit en la pell roja i unflada.

Dimarts

Quan parle amb J. tinc la sensació que es fixarà molt en com dic el que dic. Intente no pensar-ho, i llançar els meus entonses, els meus estic cansà, les meues s sordes, amb tota la naturalitat. Com parle amb ma mare, salvant les distàncies.

Dimecres


Té raó Donald Justice, no hi ha finals encertats.

Divendres

-Pues iremos a ver los animales de hace 10.000 años...
-Pero si eso no estará ni fosilizao...

-Los megaterios son de hace 10000 años...Allí está ese gigante (es refereixen al Museu de Ciències Naturals) reconstruido...que a saber cómo es eso de reconstruido...a lo mejor todo es de plástico menos un trocito de una falange...y ya está te ponen reconstruido...en Dinópolis estan tan reconstruidos que hasta te muerden..

[...]

-Después de cinco años, lo que sé es lo que ya por afición me interesaba... no te se queda nada, las curiosidades, algún dato disperso...cinco años para esto (ho diu un xic que sap molt de fòssils)...

-Yo solo tengo ahora conocimiento científico de mi ignorancia...

Malgrat haver sigut un dia roïn

És tard i encara he de repassar millor una altra exposició que he de presentar demà, veges tu per a què tants treballs voluntaris, i després no tindre temps per estudiar, a estes altures de Gener, i amb treballs ballant-me al cap. El de hui ha sigut un poc desastre. Però he après. Entre altres coses, que la gent et sorprén positivament. Hòstia que hi ha gent molt generosa (jo en certs temes no ho sóc massa i sempre crec que els altres són igual que jo). He d'aprendre d'eixa gent. El meu particular objectiu 2010: aprimar-me estratègicament (o siga reduir certs punts i altres no) o acceptar-me així, i aprendre de la gent generosa (la que comparteix els èxits), vull dir, aprendre a ser més generosa.