Gent que no es dispersa

He descobert fa poc el blog sobre ciència d'uns companys de classe. És molt bo, més que res, perquè a part de què escriuen poc -i això suposa que sempre tenen alguna cosa a dir quan la diuen- és gent que ha llegit molt sobre ciència, i que visita pàgines web com la del senyor Dawkins, la de Carl Zimmer, o el twitter de la revista Science. Mentrestant jo pense i estudie com puc dels apunts, visite blogs sobre poesia (i sobre altres coses), vaig i vinc i torne en tramvia, llig Watanabe i Robert Frost, mire la tele, pense en unes mans i  en la paraula sofraja... Per què collons no deixe de dispersar-me tant? La vida és pura dispersió...

Afegit: música.