A la cinquena vegada que ho preguntes, no pots evitar ser brusca. Està ocupat? i assenyales un lloc de la taula on hi ha escampats uns quants fulls i uns bolígrafs. Sí, sí, et diuen amb més esquena que cara. Potser l'amic o amiga vindrà d'ací tres hores, però no importa, mentrestant reserve el puesto encara que veja com altres estudiants, com jo, però sense tanta sort ni tanta barra, passegen per les sales de la biblioteca tots carregats amb llibres, apunts, motxiles, portàtils i ampolles d'aigua. Primer sóc jo, després són els meus amics, els que vénen després que s'apanyen.
M. s'indigna i diu que no pot ser que a les vuit del matí la gent es dedique a escampar apunts per les taules més preuades, els anomenats caixons. M. s'alça a les sis del matí per tal d'agafar algun d'aquests llocs i cada matí es sent més sorpresa per l'egoisme sense límit dels companys. Ens han ensenyat això, em diu. És una jungla, em diu.
Jo la mire i pense que tinc sort de tindre amigues que no em reserven el lloc durant hores, com a molt, mitja hora, i en eixa mitja hora no poden evitar sentir-se un poquiu culpables. També que tinc sort de ser més tranquil·la, de no necessitar un lloc especial per estudiar, de poder abstraure'm (si al cap no em balla cap enrònia) en qualsevol tros de taula.
La picardia mediterrània o l'egoisme, li podem dir d'una manera o d'una altra, a gustos. Tothom critica estes accions però (quasi) tothom les fa. Cada u per a ell i, com diu mon pare, qui vinga raere que arree.
ResponEliminaA mi també em donava molta malícia la gent que deixava un full i no apareixia en hores. Però també he de reconéixer que, xarrant, xarrant potser m'hi estava a la porta de la bibio més dels 20 minuts reglamentaris...
Salut!
les coses no canvien amb el pas del temps..la jungla és infinita i immutable
ResponEliminaHome, Josep Lluís, els vint minuts reglamentaris és fàcil que esdevinguen els quaranta minuts necessaris ;)
ResponEliminaNo crec que siga picardia, és hiperindividualisme...haha
Cortuska, sí, però nosaltres, malauradament no som infinits, un bes
Tinc la sort de treballar a una biblioteca universitària, i tens tota la raó, sobretot en època d'exàmens és una jungla. I sovint t'hi trobes tota mena d'animalons.
ResponElimina