Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tio Marino. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tio Marino. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de desembre del 2009

Diumenge plujós

Si la setmana passada fou el tio Marino, hui ha sigut el tio Pepe, cosí germà de ma'uela (si dic àvia és com si no fóra ma'uela, coses d'haver integrat tant un castellanisme). I aleshores ella m'ha dit, Pepe, la tia Maria i la'uela, de xicotets, sempre junts, i quan anàvem a vore a la'uelo Pepet, a Maria i a mi mos donava un quinzet i al meu cosí un xavo. És que abans tot era per als xics.
Ara ja en casa, d'on hui no voldria haver eixit, i haver passat el matí llegint Trànsit, estudiant biologia molecular i tècniques d'automatització. I apunte ací, per no oblidar, dues frases fetes que m'han dit hui (ma uela i la tia Violeta). Fer orelletes i Caldera vella, bony o forat.

dilluns, 7 de desembre del 2009

El tio Marino

I la mort pot vindre ràpida. També la mort que va precedida per la malaltia. Càncer, etc. El tio Marino tenia un camp d'oliveres, duia les olives no recorde a quin poble a què feren d'elles oli (un oli boníssim), menjava molt...Si a les quatre del matí arribava el seu fill de França, doncs no passa res, cuinaven una paella i se la menjaven entre els dos. Me n'he assabentat hui.