dilluns, 7 de desembre del 2009

El tio Marino

I la mort pot vindre ràpida. També la mort que va precedida per la malaltia. Càncer, etc. El tio Marino tenia un camp d'oliveres, duia les olives no recorde a quin poble a què feren d'elles oli (un oli boníssim), menjava molt...Si a les quatre del matí arribava el seu fill de França, doncs no passa res, cuinaven una paella i se la menjaven entre els dos. Me n'he assabentat hui.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

2 comentaris:

  1. Enric Herce9 de desembre del 2009, a les 9:15

    Ho sento molt. La mort mai aconsegueix pendre'ns els records dolços que ens van deixar els que han marxat.

    ResponElimina
  2. Coralet9 de desembre del 2009, a les 20:26

    Gràcies, Enric.
    Ara el tio Marino ja està al camp d'oliveres.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)