Si la setmana passada fou el tio Marino, hui ha sigut el tio Pepe, cosí germà de ma'uela (si dic àvia és com si no fóra ma'uela, coses d'haver integrat tant un castellanisme). I aleshores ella m'ha dit, Pepe, la tia Maria i la'uela, de xicotets, sempre junts, i quan anàvem a vore a la'uelo Pepet, a Maria i a mi mos donava un quinzet i al meu cosí un xavo. És que abans tot era per als xics.
Ara ja en casa, d'on hui no voldria haver eixit, i haver passat el matí llegint Trànsit, estudiant biologia molecular i tècniques d'automatització. I apunte ací, per no oblidar, dues frases fetes que m'han dit hui (ma uela i la tia Violeta). Fer orelletes i Caldera vella, bony o forat.
Ho sent, xiqueta. Les frases fetes, les maneres de parlar dels iaios, són una meravella. Llàstima que, amb ells, es perden.
ResponEliminaGràcies per posar-me ací a la dreta, tot un honor que l'apunt t'haja agradat especialment :-)
Gràcies, la veritat és que no recorde la cara del tio Pepe, sé que l'he vist algunes vegades, però no em ve la cara.
ResponEliminaSí, eixa riquesa de la llengua es perd. Llàstima, però per això té tant de valor els llibres que recullen les frases fetes, els usos de les plantes (el Costumari botànic, de Pellicer, per dir un exemple). Ara estaria bé que del paper, reviscolara eixe coneixement, i el tinguérem a la nostra vida diària.
De res, home! A alguns de vosaltres -bloguers i poetes- vos tindria sempre dins eixa secció!
Jo també dic uela i uelo a casa. A Castelló també n'hi ha d'ell que diu "iaio" i "iaia", però jo no ho he dit mai. Àvia i avi em sonen massa solemnes. Si no els anomenara uelo i uela no els sentiria "meus". Salutacions.
ResponEliminaÁnims i endavant. Les males ratxes al final marxen, encara que sigui per avorriment.
ResponEliminaGràcies, Enric. Com dic, no m'ha afectat molt (bé, m'afectà anar al cementeri, però això és un altre cantar, d'una altra pena).
ResponEliminaM'agrada això de que se'n van per avorriment.
Josep, això és exactament el que volia dir, com si no foren els meus avis, o siga, els meus uelos.També em passa amb altres castellanismes que tinc molt associat a sentir-los amb la veu de pares, iaios, etc. Per exemple, la "fatxà" (façana d'una casa), és una paraula lletja, ho sé, en canvi, me l'estime. Això sí, esta sí que intente no dir-la.
Besos!