Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 d’agost del 2010

Y abro un trillo sobre el fango (descobrint Silvio)

Yo te invito a caminar conmigo

Yo voy a amarte sin palabras,
Sin una coma, sin puntuación.
Quiero sumarte a mi bandada
De cuervos muertos, sin hilación
Y hacer historia con mis actos llenos
Y repetir la misma escena luego
Para poder decir mañana:
No fui malo, ni fui bueno.

Estoy en deuda con lo nuevo
Con la verdad, con la aventura y el placer
Siento una rabia que me enfermo
Cuando me dicen lo que debo hacer
Con el oportunismo tengo un duelo
Con las cabezas como el hierro viejo
Y sin embargo estoy amando
Y abro un trillo sobre el fango.

Quisiera ahora desgajar
Mi larga rama de palabras
Y echarlas todas a volar
Sobre las almas de las almas
Y que estallen y que muerdan
Y que sus semillas prendan
Y que todo sea mejor.

Yo voy amarte como a un cuento
Y como a un disco volador
Sólo podrás cantar conmigo
Pues no sé hacer algo mejor
Pero recuerda que yo odio y quiero
Que tengo un prisma de colores nuevos
Y que me iré a soñar al trueno
de un país desconocido.

Yo te invito a caminar conmigo
aunque sea siempre un perseguido.
(1968)
Silvio Rodríguez

dilluns, 9 d’agost del 2010

Costumbres tradicionales, quant de temps

Conéixer a J., entre altres coses, ha suposat que recorde quina música he sentit al llarg de la meua vida, perquè ell és un gran aficionat a la música. Per això, regire entre els pocs cd's que tinc i li'ls done a escoltar... Busque els de rock, encara que se'm fa díficil la diferència entre pop-rock i rock, però això no li ho dic, no siga que pense que sóc massa burreta... Això fa que a vegades estiga al menjador, on guardem els discos, i dotorege a vore què trobe... Açò pot ser perillós, donat que, de sobte, i no crec que per l'oratge, em pose massa sentimental, i no puga evitar plorar. En una d'aquestes búsquedes he trobat un disc que escoltava molt, allà pels meus setze o dèsset anys... El germà d'una persona important en la meua vida, a qui tal volta li dega un abraç, és músic, i ens regalà (o el pagàrem, no ho recorde) el disc del seu grup: Mario Francés y la crónica del Sur. No sé si són, o eren, bons. Però em sé les cançons, pràcticament totes, i algunes d'elles m'agraden molt. He estat fossant per la xarxa i no he trobat quasi res sobre el grup ni sobre el seu Costumbres tradicionales.
Sentint ara el disc i tornant a escoltar les lletres, me n'adone que no eren gens subtils, així diu, en una de les cançons que més m'agradaven: somos miserables bajo un cielo rojo/somos la canalla, la crápula viva/con coronas de espinas que el vino ilumina [...] conquisto tus costas, desato tus ríos, dulcemente entre tus piernas me quedo dormido. O com a exemple, el títol d'una altra cançó Chorochochocho (el marcat és d'ells) o el tema de Do you like spanish blues, que es podria traduir per t'agrada follar amb un espanyol?, en què part de la tonadeta és: espero no tener que pagar por esto/ te he dado lo mejor que hay en mi,/ tal vez tenga un sabor amargo, pero sale de dentro de mí.
Eixe és el to de tot el disc, i encara que a més d'u li puga sorprendre, no m'esquinçava les vestimentes.

P.s. La cançó preferida, ara als meus xx anys, és la que dóna nom al disc: Costumbres tradicionales...
me cuentas que fue tu vida muy dura, que el hambre se comió a la ternura, has de saber que lo mío no fue un paseo en barca por el río, que mi tesoro no es de oro es de años vividos, años en los que hubo de todo, la vida, la muerte, el oro, el lodo, pero con mucho amor, pero con mucho amor...

diumenge, 20 de juny del 2010

Ni un solo momento, viejo hermoso Walt Whitman

Perquè és diumenge al matí, i és un dia de descans,  i és el temps fàcil (no hi ha res a fer), i en la vida, encara he de llegir Walt Whitman. Ma mare ha vist el vinil i m'ha dit: busca la de Patxi Andion. Encara he de llegir Walt Whitman, mare. El vell Whitman, amb papallones a la barba, en la composició que féu Lorca.