Costumbres tradicionales, quant de temps

Conéixer a J., entre altres coses, ha suposat que recorde quina música he sentit al llarg de la meua vida, perquè ell és un gran aficionat a la música. Per això, regire entre els pocs cd's que tinc i li'ls done a escoltar... Busque els de rock, encara que se'm fa díficil la diferència entre pop-rock i rock, però això no li ho dic, no siga que pense que sóc massa burreta... Això fa que a vegades estiga al menjador, on guardem els discos, i dotorege a vore què trobe... Açò pot ser perillós, donat que, de sobte, i no crec que per l'oratge, em pose massa sentimental, i no puga evitar plorar. En una d'aquestes búsquedes he trobat un disc que escoltava molt, allà pels meus setze o dèsset anys... El germà d'una persona important en la meua vida, a qui tal volta li dega un abraç, és músic, i ens regalà (o el pagàrem, no ho recorde) el disc del seu grup: Mario Francés y la crónica del Sur. No sé si són, o eren, bons. Però em sé les cançons, pràcticament totes, i algunes d'elles m'agraden molt. He estat fossant per la xarxa i no he trobat quasi res sobre el grup ni sobre el seu Costumbres tradicionales.
Sentint ara el disc i tornant a escoltar les lletres, me n'adone que no eren gens subtils, així diu, en una de les cançons que més m'agradaven: somos miserables bajo un cielo rojo/somos la canalla, la crápula viva/con coronas de espinas que el vino ilumina [...] conquisto tus costas, desato tus ríos, dulcemente entre tus piernas me quedo dormido. O com a exemple, el títol d'una altra cançó Chorochochocho (el marcat és d'ells) o el tema de Do you like spanish blues, que es podria traduir per t'agrada follar amb un espanyol?, en què part de la tonadeta és: espero no tener que pagar por esto/ te he dado lo mejor que hay en mi,/ tal vez tenga un sabor amargo, pero sale de dentro de mí.
Eixe és el to de tot el disc, i encara que a més d'u li puga sorprendre, no m'esquinçava les vestimentes.

P.s. La cançó preferida, ara als meus xx anys, és la que dóna nom al disc: Costumbres tradicionales...
me cuentas que fue tu vida muy dura, que el hambre se comió a la ternura, has de saber que lo mío no fue un paseo en barca por el río, que mi tesoro no es de oro es de años vividos, años en los que hubo de todo, la vida, la muerte, el oro, el lodo, pero con mucho amor, pero con mucho amor...