Deixe Comala ja a la prestatgeria, junt al volcà de Lowry i la mar dels sargassos de Rhys. Ha sigut al matí, quan he llegit l'última paraula del llibre, encara que després he pensat sobre altres paraules del llibre, sobre el pes dels records. Sobre històries d'amor, sobre la bogeria i els pobles pobres i els hòmens pobres. El llibre conté propostes didàctiques, apèndixs diversos, perquè està pensat per a lectura de Batxillerat (no sé si d'E.S.O).Tanmateix, necessite un temps de repòs després de llegir-me'l, abans de llegir els perquès, els qui era Rulfo, el context, etc. La introducció de qualsevol llibre la llig després de l'última plana.
Los vientos siguieron soplando esos días. Esos vientos que habían traído las lluvias. La lluvia se había ido; pero el viento se quedó. Allá en los campos la milpa oreó sus hojas y se acostó sobre los surcos para defenderse del viento. De día era pasadero; retorcía las yedras y hacía crujir las tejas en los tejados; pero de noche gemía, gemía largamente. Pabellones de nubes pasaban en silencio por el cielo como si caminaran rozando la tierra.
