Si ara m'ho tornara a dir, que per què llegir novel·les si no et van a servir de res, si solament et dispersen, li diria que igual que un llibre de matemàtiques la literatura també explica el món.
-¿Conoce usted a Pedro Páramo?- le pregunté.
Me atreví a hacerlo porque vi en sus ojos una gota de confianza.
-Quién es?- volví a preguntar.
-Un rencor vivo- me contestó él.
És la millor novel·la que s'hagi escrit mai! Tornar a Comala és atrevir-se a perdre's, perquè és l'únic camí per acabar-se trobant.
ResponElimina(lavidatevidapropia)
..y ya no se regresa igual ( sólo queda tomar rumbo al llano en llamas )
ResponEliminaGràcies pels vostres bells comentaris!
ResponEliminaLavidatevidapropia: sí, perdre's per trobar-se. M'enrecordava d'una cosa que digué Almudena Grandes, en la ràdio, fa molts anys, "entrar en esta novela- es referia a una altra- es liarse la manta en la cabeza y vivir dentro..." Tinc eixa sensació mentre llig aquesta. Una abraçada.
Anònim: la pròxima serà una altra, però de segur que no tardaré a anar al Llano. Salutacions.