Una xicoteta reflexió

Els meus avis encara tenen la idea que els títols t'obrin portes, que quan més ne tingues millor, en eixe pensar antic de persona que idealitza els estudis perquè no ha pogut estudiar, perquè ni tan sols un s'ho podia plantejar en eixa època, amb eixes circumstàncies. Ara cada vegada està més clar que compten més coses, a part del títol, perquè són molts els que tenen títols i pocs llocs que ocupar, o no tots els que haurien d'haver. Compta l'espenta, la determinació, l'esforç de cadascú si vol mantindre's ell mateix.

Quan ahir preguntí a una xiqueta de dotze anys si vol estudiar una carrera i que quina vol estudiar, em digué que sí, que clar que estudiaria una carrera... ho digué com si fóra una cosa que donava per fet, sense preguntar-se realment què volia fer ella. Segons em diuen alguns professors, sembla que està tornant el prestigi a les formacions professionals, i que comencen a ser triades per alumnes que no van necessàriament malament en l'escola. Abans, es va cometre l'error (jo ho vaig viure) d'orientar a l'alumnat que més nota treia cap a la Universitat i la que menys nota treia cap a la Formació professional.

Per a les persones que som fills de pares que solament tenen el graduat -i algunes d'elles, amb molt d'esforç, aconseguint aquest títol ja d'adults- i que fins i tot, som la primera generació familiar que estudià fins el segon de Batxillerat, l'antic C.O.U, o que estudià una carrera universitària- els estudis pot ser els teníem més idealitzats que uns altres, perquè bevíem d'eixa idealització paterna. 

La meua àvia deixà l'escola prompte, no li agradava, i havia de treballar i cuidar de la germana., greument malalta, major que ella. Havia de fer el dinar tots els dies, i en volta d'això, s'escapava per jugar, i tornava quan sentia els crits de la germana, que des de la finestra del pis de dalt, li deia que tornara abans que la mare, que aquesta la renyiria. Ha treballat més que una mula, les seues mans són proves d'això: els dits torts de tant d'usar el gavinet per tallar els trossos de conills que matava primer i venia després. És normal que idealitze el que uns estudis et poden donar, encara que té una part de raó. Potencialment, haver estudiat una carrera sembla que t'augure un futur millor. Potencialment, dic, fer-ho realitat depén solament de tu.