He tornat a imaginar que ella m'ensenyava una altra vegada el poema i me'n demanava un. Com si jo poguera. Acumulava cues d'il·lusions com cometes a la mà, il·lusions que durant un temps brillaren amb força i amb elles tacava fulles. Vaig mentir aleshores, em mosseguí els llavis que volien dir-li que sí. Aquesta volta, set o vuit anys després, tinc massa coses que dir-li i sé que no callaré. Li he de contar com és d'estranya la quietud dins del canvi, com puc dir que tot ha canviat i que no ha canviat res, li he de contar que ara, al fons de tots els fulls en blanc, colpegen cors semblants als nostres
per favor no calles, tens una manera molt bonica d'explicar les coses
ResponEliminahola, m'agrada, gràcies!! quan arriben comentaris a aques blog no m'avisa, no sé perquè... venia buscant un apunt antic i vos trobe a vosaltres :)
ResponElimina