He tornat a imaginar que ella m'ensenyava una altra vegada el poema i me'n demanava un. Com si jo poguera. Acumulava cues d'il·lusions com cometes a la mà, il·lusions que durant un temps brillaren amb força i amb elles tacava fulles. Vaig mentir aleshores, em mosseguí els llavis que volien dir-li que sí. Aquesta volta, set o vuit anys després, tinc massa coses que dir-li i sé que no callaré. Li he de contar com és d'estranya la quietud dins del canvi, com puc dir que tot ha canviat i que no ha canviat res, li he de contar que ara, al fons de tots els fulls en blanc, colpegen cors semblants als nostres
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fulls en blanc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fulls en blanc. Mostrar tots els missatges
dilluns, 17 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)