dimarts, 18 de gener del 2011

Així és com s'enfosqueixen els somnis

Com quan el turista és aturat
per recelosos homes uniformats-
obren la càmera, desenrotllen la pel·lícula
i deixen que el sol cegui les imatges:
així és com la claror diürna enfosqueix els somnis.

Trosset del poema Seminari dels somnis, de Tranströmer
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

5 comentaris:

  1. Anònim18 de gener del 2011, a les 13:27

    Joder...

    ResponElimina
  2. Helena Bonals7 de setembre del 2011, a les 11:44

    M'agrada molt la idea d'aquest poema. Només de nit es poden tenir somnis, només de nit hi ha poesia.

    ResponElimina
  3. Coralet7 de setembre del 2011, a les 14:18

    hola, helena! afegeixes molt més que l'anònim!
    A mi m'agradà molt, el poemari, el poema i el poeta. He vist que al teu blog també el tenies.
    En fi, la metàfora és preciosa. Quan el somni xoca amb la realitat, allà on hi ha massa llum...

    ResponElimina
  4. Helena Bonals7 de setembre del 2011, a les 16:24

    Jo no el tinc al bloc, que jo sàpiga, aquest poeta. Ja m'ho miraré.

    ResponElimina
  5. Coralet8 de setembre del 2011, a les 17:52

    ah, no és de veres, m'he confòs.. tenies a claes anderson :S
    i este és transtromer!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)