Memòria del fred

Aquests dies estic estudiant les plantes a nivell molecular, que potser, als lectors habituals del blog els semble un avorriment, però, cregueu-me, malgrat la calor i les ganes que tinc d’eixir i que em roseguen el pensament, disfrute estudiant estes coses. I algunes d’estes coses m’han semblant prou atractives com per escriure-les ací, encara que obvie la part més molecular i explique –com puc- la part fisiològica.

Clàssicament, en quant a la relació de la floració amb el fotoperíode (hores de llum i hores de foscor en un dia), les plantes s’han classificat en plantes de dia llarg i plantes de dia curt. Les plantes de dia llarg necessiten unes hores de claror mínimes per poder florir, mentre que les plantes de dia curt no floreixen si les hores de claror sobrepassa un llindar. Tanmateix, segons sembla és la foscor la que realment regula la resposta al fotoperíode, i a més, hi ha més tipus de plantes, però, per fer-nos una idea, seguim amb l’antiga classificació.

La floració és un procés continu, però, com ocorre amb altres processos, per tal d’entendre’l, s’ha dividit en etapes teòricament discretes. Estes són: la inducció (quan la planta decideix que ha de florir), la iniciació (quan s’especifica que això siga una flor) i per últim, el desenvolupament floral.

El fotoperíode, per tant, intervé en la inducció i és un dels principals factors ambientals que hi afecta. La detecció de les hores de llum i foscor és un avantatge perquè així detecten la variació estacional: no és el mateix florir cara a l’hivern que cara a la primavera.

Imaginem ara una planta de dia llarg, la que florirà a la primavera, en octubre. El fotoperíode en la tardor i en la primavera és semblant, ai, però el que ve després res té a veure: uns dies calorosos  o uns dies de fred. Com els diferencia, els dies de la primavera i els dies tardorencs? Doncs perquè, diguem-ho així, té memòria. Una memòria entre cometes, res a veure amb el concepte correcte de memòria, però em permet la llicència: una memòria del fred. Recorden, gràcies a complexes mecanismes a nivell molecular- entre altres coses, es marca l’ADN i la marca seria el record-, que han passat per l’hivern, que vénen del fred.