Algú m'ha passat el disc Con elegancia, de Loquillo, eixe home xulapó, que diria la meua àvia. Una de les cançons és un poema musicat del llibre Poeta en Nueva York de Lorca. Eixe poemari és magnífic, magnífic, té una força descomunal. Sempre m'ha sobtat que Lorca escriguera Romancero gitano i Poeta, són llibres tan i tan diferents. Està molt bé la cançó, el poema és obvi que m'agrada. Tot açò m'ha recordat el temps en què sentia el disc, disc no disc compacte, Poetas en Nueva York. Tenia setze anys i em posava, per exemple, aquest disc i m'emocionava. Ballava un vals en Viena amb Cohen, sentia el ritme i la veu de LLach. Dues cançons fonamentals: Take this waltz i Els negres (norma i paradís). Disfruteu-les amb mi.
Quan les disfrutem??? ves pensan-te una data... Bessets des de La Marina!!!!
ResponEliminaM.!!!! Només vingues per ací, quedem, que tinc moltes ganes de xarrar amb tu... :)
ResponEliminaDemà tocaré a ma guela, per contar-li allò que et vaig comentar,
Besot!!!
C.
Aquest disc que esmentes és molt bo. M’agraden totes ses cançons, cosa curiosa, perquè això no em passa ni amb els àlbums de Loquillo amb es Troglodites. Ses meves preferides són La aurora de Nova York (se pot sentir també aquí, llàstima que està retallada pes principi i pes final) i Con elegancia (aquí), que trob que reflecteix molt bé sa decadenci de sa vellesa no acceptada.
ResponEliminaSí, jo no he escoltat massa Loquillo, però el disc aquest m'agrada molt. La meua preferida crec que és Aurora, perquè m'agrada molt el poema. Però Con elegancia, i la de Los viejos amigos i les que canta en català... també m'agraden molt.
ResponEliminaPer cert, la de Con elegancia és una versió de Jacques Brel, un cantant que també vaig sentir de joveneta, adolescent. La versió de Loquillo m'agrada més :))
ResponEliminaGràcies, anònim mallorquí per passar per ací...
Coralet