Foto de D.V que anà a una de les últimes projeccions
Hui fa una setmana que els cines Albatros tancaren les portes. Sembla ser que és una altra víctima de la crisi, crisi que afecta als més dèbils, crisi que no existeix en les altes esferes, crisi que es posa a sobre d'altres que sempre estan en crisi. Vaig anar moltes vegades als Albatros: amb mos pares, poques vegades amb amics, moltes vegades amb T. La primera vegada que aní tenia jo setze anys i la pel·lícula elegida fou My name is Joe, del sempre reivindicatiu i sovint pamfletari Ken Loach.
Per a qui no ho sàpia, l'Albatros és també un pardal, un pardal famós pel tamany i el vol, i maldestre a terra. Aquest pardal jo el coneguí per Baudelaire, perquè L'Albatros també és un poema bellíssim, emocionant, que em donà a conéixer R., la professora de francès a qui li dec alguns amors literaris. Tantes vegades me'l vaig llegir, el poema, que arribí a saber-me'l de memòria: les ales de gegant el priven de caminar...
L'Albatros
Souvent, pour s'amuser, les hommes d'équipage
Prennent des albatros, vastes oiseaux des mers,
Qui suivent, indolents compagnons de voyage,
Le navire glissant sur les gouffres amers.
À peine les ont-ils déposés sur les planches,
Que ces rois de l'azur, maladroits et honteux,
Laissent piteusement leurs grandes ailes blanches
Comme des avirons traîner à côté d'eux.
Ce voyageur ailé, comme il est gauche et veule!
Lui, naguère si beau, qu'il est comique et laid!
L'un agace son bec avec un brûle-gueule,
L'autre mime, en boitant, l'infirme qui volait!
Le Poète est semblable au prince des nuées
Qui hante la tempête et se rit de l'archer;
Exilé sur le sol au milieu des huées,
Ses ailes de géant l'empêchent de marcher.
Vaja, Les fleurs du mal el vaig llegir fa uns anys, en segon de carrera, en edició bilingüe de Cátedra en castellà. Anava mirant l’original i la traducció... quin mareig!
ResponEliminaLiteràriament, l’albatros em recorda també un poema de Samuel Taylor Coleridge, The Rime of the Ancient Mariner. La història va d’un mariner que mata un albatros (que es veu que és au de bon averany) sense cap motiu, i per això li cau una maledicció. És una espècie de passatge oníric, tot un drama... que Iron Maiden, la banda de heavy, va adaptar i musicar.
(En l’assignatura de poesia teníem prou llibertat i el profe era guai, així que vaig fer un treballet comparant l’original i l’adaptació)
Li caurà una maledicció a algú per tancar el cine? ;D Bo, tampoc fem mala sang, però és lamentable que l’hagen tancat, per a mi era una excusa per eixir, anar a València, anar alguna vegada al cine... Sempre ens quedarà el Babel.
Mmm, Les flors del mal no me l'he llegit, i dubte que me'l llija d'ací poc...
ResponEliminaColeridge, brrr, això no deu ser bo perquè els estudiants s'acosten a la poesia!
No sabia això de la maledicció, gràcies per compartir-ho per ací...
Ahm, i iron maiden, no te dic què n'opine del grup ;), però sempre m'he preguntat què volia dir maiden.
Vaya lástima. Yo no iba hace tiempo. Pero por falta de oportunidad y no de ganas!
ResponEliminaAi, Verónica, jo també feia temps que no anava, perquè m'he acostumat a no anar al cinema... QUINA LLÀSTIMA!
ResponElimina