Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris my name is joe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris my name is joe. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de maig del 2010

Albatros: pardal, cine i poema


Foto de D.V que anà a una de les últimes projeccions

Hui fa una setmana que els cines Albatros tancaren les portes. Sembla ser que és una altra víctima de la crisi, crisi que afecta als més dèbils, crisi que no existeix en les altes esferes, crisi que es posa a sobre d'altres que sempre estan en crisi. Vaig anar moltes vegades als Albatros: amb mos pares, poques vegades amb amics, moltes vegades amb T. La primera vegada que aní tenia jo setze anys i la pel·lícula elegida fou My name is Joe, del sempre reivindicatiu i sovint pamfletari Ken Loach.
Per a qui no ho sàpia, l'Albatros és també un pardal, un pardal famós pel tamany i el vol, i maldestre a terra. Aquest pardal jo el coneguí per Baudelaire, perquè L'Albatros també és un poema bellíssim, emocionant, que em donà a conéixer R., la professora de francès a qui li dec alguns amors literaris. Tantes vegades me'l vaig llegir, el poema, que arribí a saber-me'l de memòria: les ales de gegant el priven de caminar...


L'Albatros

Souvent, pour s'amuser, les hommes d'équipage
Prennent des albatros, vastes oiseaux des mers,
Qui suivent, indolents compagnons de voyage,
Le navire glissant sur les gouffres amers.

À peine les ont-ils déposés sur les planches,
Que ces rois de l'azur, maladroits et honteux,
Laissent piteusement leurs grandes ailes blanches
Comme des avirons traîner à côté d'eux.

Ce voyageur ailé, comme il est gauche et veule!
Lui, naguère si beau, qu'il est comique et laid!
L'un agace son bec avec un brûle-gueule,
L'autre mime, en boitant, l'infirme qui volait!

Le Poète est semblable au prince des nuées
Qui hante la tempête et se rit de l'archer;
Exilé sur le sol au milieu des huées,
Ses ailes de géant l'empêchent de marcher.