Sempre en aquesta època...

He estat perdent vora quinze minuts en dues coses: llegir algun  blog i passar fotos de la meua càmera a l'ordinador. I així, guardant les fotos, és com m'he trobat amb aquesta que vaig amprar de no sé quina pàgina web o quin blog. Sempre que vénen exàmens, el mateix: com m'agradaria poder llegir el que em vinguera de gust! I ara em vindria de gust estar llegint un conte d'aquest escriptor, aquest home que ens mira fixament des del blanc i negre de la fotografia.

Baixauli

Comencí a llegir L'home manuscrit perquè Manuel Baixauli és amic d'un amic meu. Vaig arribar sols a les cinc primeres pàgines. Quan el narrador s'adreça al lector, em torne molt més exigent. Anit Baixauli estigué una altra vegada a L'hora del lector, esta vegada per parlar del nou llibre de contes. M'agrada com parla. A la Fira del llibre de València estigué alguns dies signant llibres, i al llibre que ma mare li dugué perquè el signara, féu un bonic dibuix. És un bon dibuixant. Tinc ganes de llegir els contes, a vore si esta vegada m'enganxen. Semblen a priori interessants.