Comencí a llegir L'home manuscrit perquè Manuel Baixauli és amic d'un amic meu. Vaig arribar sols a les cinc primeres pàgines. Quan el narrador s'adreça al lector, em torne molt més exigent. Anit Baixauli estigué una altra vegada a L'hora del lector, esta vegada per parlar del nou llibre de contes. M'agrada com parla. A la Fira del llibre de València estigué alguns dies signant llibres, i al llibre que ma mare li dugué perquè el signara, féu un bonic dibuix. És un bon dibuixant. Tinc ganes de llegir els contes, a vore si esta vegada m'enganxen. Semblen a priori interessants.
I tan bon dibuixant... com que és pintor. Jo tinc 'L'home manuscrit' a la prestatgeria, però encara no he trobat el moment.
ResponEliminaM'agrada el canvi, per cert ^_^
ResponEliminaJa me pensava que anaves a parlar de mi, hehehe. És broma!
ResponEliminaJo l'home manuscric el tinc pendent! Una persona que sempre m'encerta els gustos literaris me'l recomanà fa temps, i sempre l'agarre de la biblio i mai tire a llegir-lo.
(doncs... a mi m'agradava més l'altre aspecte del blog...)
Ja fa un temps que me'l vaig llegir. Sí que em va agradar. És cert que exigeix un alt grau de concentració per part del lector. Cisella situacions per anar al concepte; no és fàcil de llegir, però si t'enxampa gaudeixes d'un bon llibre.
ResponEliminaSalut i Terra
Ja sé que és pintor, però no he vist encara cap quadre seu. I ja sabem que uno pot ser pintor i mal dibuixant ^^
ResponEliminaA l'apunt no ho dic, però el llibre de contes és un llibre reescrit: l'original fa 11 anys que l'escrigué.
Alba, no sabia que tenies eixe cognom!
Sobre el canvi: tenia ganes de blanc, no de negre.
Francesc, a mi no em semblà (en les cinc primeres pàgines, clar) difícil, vull dir que no me'l vaig deixar per això. És que no em va enganxar.
Besos
Si no m'enganye, la portada de 'Verso', d'Edicions Bromera, és un cuadre seu...
ResponElimina