Diuen que mai havien vist ningú comportar-se així davant la mort. Que sabia que anava a morir-se i que volgué que (això no ho sabia, però sabia que la mort s'acostava ràpida) el dia abans de morir anaren tots els fills i els néts a menjar paella a la caseta. Que no podia sostindre's recte, que sols provà una culleradeta, que es féu fotografies amb tots els néts. Li donà temps a acomiadar-se i ho va aprofitar.
Doncs, tot i la tristesa pròpia, no deixa de ser una manera bonica d'acomiadar-se. No sempre es té la possibilitat de dir adéu.
ResponEliminaPer cert, a mi m'agradà molt L'home manuscrit. Ara tinc moltes ganes de llegir el llibre aquest de contes.
Si al final t'acostes a l'Octubre, ja ens saludem demà.
en veu baixa
Sí, cal aprofitar eixa oportunitat.
ResponEliminaNo poguí anar a l'Octubre, la consciència d'anar i no estudiar, (i després perd el temps en altres coses, ufff)
Espere que anara bé. Per cert, què tal J.Pedrals?