El mai

és la drecera

Ponç Pons

I no tenc res pensat però vull escriure

I no tenc res pensat però vull escriure
dir prou! o ja està bé! o quina hora és?
què importa? escriure
clavar el desig al full, cridar més vida!
salvar un segon si cal, una paraula
que digui quelcom bell
quelcom inútil
capaç d'abrusar el foc
trencar massisses
fornals
on senyoregen
agulles del rellotge.

Ponç Pons, Al marge. Ed. Moll.


Demà, la Font Roja, despús-demà, el Delta.

Estellés, Coral romput

Amb a penes temps per escriure (ara faran House) però ho vull fer. Hui he tret tres llibres de la biblioteca. He buscat aquell poema en un d'ells, aquell poema que et feu pensar en mi, aquell poema que deia gire un cantó i crec que vaig a morir-me. Senyals, només de tu. Havia d'estar perquè eixe és el poemari: Coral romput, d'Estellés.

De Vicent Saragossà a Benimaclet l'he buscat. Allí estava, com a part de poema més llarg, no com a poema. M'enviares per tant, un tros de poema. Decidires copiar al missatge, per tant, fins on Estellés diu i una secreta pena. Que pena fos l'última (la teua, vull dir, última) paraula.

Llegint-lo tot sencer, després, he descobert que conté el vers nomenat a l'antic Der Zauberberg, a punt d'estar més tris que mai. Entenc que és un vers genial perquè diu a punt, i no que està més trist que mai, i en canvi, és possible que ho sentira així, més trist que mai. M'he preugntat perquè eixe vers no el copiares. De tornada, al tramvia, de nit, he continuat amb Estellés La clau que obri tots els panys. He llegit també Ponç Pons. Volia haver dit, gràcies, gràcies, gràcies.