Aquests dies i l'altre dia

Aquests dies

Quan vaig en bicicleta, em queixe dels vianants, no de tots, sinó d'aquells que passegen, o caminen simplement, per un carril  bici, o d'aquells que travessen el carril sense mirar si ve una bici o no. Per descomptat, em queixe també dels cotxes: els que no prenen la distància adequada i els que es passen els semàfor en roig. Has d'anar amb compte, sempre. Quan vaig a peu, o siga, sóc una vianant més d'aquest món, em queixe de les bicis que no van pel carril bici, sinó pel carrer, però no de totes: solament les que van pel carrer a una velocitat desmesurada. Has d'anar amb compte, sempre. També, si vas en bici o a peu, has d'anar amb compte amb les fulles de les palmeres o les branques dels plàtans: tant que els agrada podar, per què no poden les branques que a punt estan de clavar-se't als ulls? I no cregueu que aquest aputn conté ràbia, no, ni tan sols una poqueta. És solament un trosset d'aquests dies en què sóc ciclista, amb bicicleta de passeig però amb direcció a diferentes biblios de la ciutat. Cada vegada que l'agafe, em dic, has d'anar en compte, Coralet. I recorde quan tots els matins, aquells matins ja lluny, algú, qui conduïa, em deia, tot mirant els ciclistes, ixos s'estan ajuant la vida. I jo em reia, no sé perquè, tal vegada per com ho deia, perquè el que volia és que no agafara la bici, que no m'ajugara la vida. Has d'anar amb compte a la vida, sempre.

L'altre dia

No sé si vos haureu assabentant. Isqué als telediaris, als del migdia, almenys. Allí estava, un negre blanc, com va dir algú a la taula, o siga, una persona de raça negra (encara que genèticament, no té cap sentit diferenciar races) que era albina i que havia estat raptat per tal de ser venut com a cas màgic, com a algú que pot dur bona sort. El cas és que vaig pensar, de seguida, en Caldwell : allí estava part de la seua novel·la. No sé si en El camino del tabaco o en La parcela de Dios, un personatge, Ty-Ty ¿?, intenta, i ho aconsegueix, raptar un negre albí per tal que aquest trobe on està l'or. No recorde que passa després, em sembla que la xica, una filla de Ty-Ty, s'encapritxa, era donada a d'això, del pobre raptat.

Afegit: pensant-ho bé, la novel·la en qüestió ha de ser God's little acre, la xicoteta parcel·la de Déu, perquè en eixa es tracta, justament, de la febra de l'or! Ai, en què estaré pensant!