Un poema més contra els infames

Ara que tinc més temps em sume a la iniciativa de penjar poemes contra els infames. Per a que l'acció no es diluïsca, té un motiu concret : el que va ocórrer la setmana passada als carrers del Cabanyal. Però s'estén, com els braços d'un polp, a altres assumptes de la política que hi ha a València i contornaes. També el rotgle dels poemes s'estén, i es suma una imatge bellíssima de Cortuska La Pell del Cabanyal.

Quan pensí en quin poema penjaria, de seguida em vingué a la ment Claes Andersson. El poema es troba en el llibre Allò que es féu paraula en mi, traducció de Marc Granell i Francisco J.Ruiz.

Robeu-nos i digueu-li economia nacional.
Lleveu-nos les cases i digueu-li planificació regional.
Humilieu-nos i digueu-li assitència social.
Torneu-nos bojos i digueu-li higiene mental.
Enverineu-nos i digueu-li conservació del medi ambient.
Adormiu-nos i digueu-li ideologia de consum.
Llanceu-nos a l'atur i digueu-li reconversió.
Confoneu-nos i digueu-li publicitat.
Veneu els nostres cossos i digueu-li llibertat sexual.
Enganyeu-nos i digueu-li política de rendes.
Cosifiqueu-nos i digueu-li nivell de vida.
Escarniu el nostre treball i digueu-li jubilació anticipada.
Mentiu-nos i digueu-li llibertat d'expressió.
Tiranitzeu-nos i digueu-li democràcia.

De Companys d'habitació, publicat el 1974, com veiem molt vigent.

La jugada malament...

Si el concert es va fer com a un acte més per promocionar la copa de la infàmia, jo no ho sé encara, però ja vaig dir al seu moment, mentre aguantava un got menut de cervesa i el depriment Nacho Vegas cantava , que a Rita li havia eixit la jugada malament. Si pretenia que algun dels grups que tocava lloarà el Port i les noves instal·lacions, si esperava que no s'aliniarien al costat de la sensatesa. Primer fou La Habitación roja amb una cançó dedicada al Cabanyal, després fou el Vegas (que tampoc és que se li enteguera massa el que deia), després Los Planetas. Abans que aquests tornaren a l'escenari per tocar dos cançons més - el públic els ho demanava- un xic va treure una pancarta a favor de la rehabilitació del Cabanyal. La gent va aplaudir. Ah, i Los Planetas, genial, fins i tot sense haver sopat i amb fam.

El Cabanyal

M'alegre.