Un poema més contra els infames

Ara que tinc més temps em sume a la iniciativa de penjar poemes contra els infames. Per a que l'acció no es diluïsca, té un motiu concret : el que va ocórrer la setmana passada als carrers del Cabanyal. Però s'estén, com els braços d'un polp, a altres assumptes de la política que hi ha a València i contornaes. També el rotgle dels poemes s'estén, i es suma una imatge bellíssima de Cortuska La Pell del Cabanyal.

Quan pensí en quin poema penjaria, de seguida em vingué a la ment Claes Andersson. El poema es troba en el llibre Allò que es féu paraula en mi, traducció de Marc Granell i Francisco J.Ruiz.

Robeu-nos i digueu-li economia nacional.
Lleveu-nos les cases i digueu-li planificació regional.
Humilieu-nos i digueu-li assitència social.
Torneu-nos bojos i digueu-li higiene mental.
Enverineu-nos i digueu-li conservació del medi ambient.
Adormiu-nos i digueu-li ideologia de consum.
Llanceu-nos a l'atur i digueu-li reconversió.
Confoneu-nos i digueu-li publicitat.
Veneu els nostres cossos i digueu-li llibertat sexual.
Enganyeu-nos i digueu-li política de rendes.
Cosifiqueu-nos i digueu-li nivell de vida.
Escarniu el nostre treball i digueu-li jubilació anticipada.
Mentiu-nos i digueu-li llibertat d'expressió.
Tiranitzeu-nos i digueu-li democràcia.

De Companys d'habitació, publicat el 1974, com veiem molt vigent.

Qui no té tristesa no té res

DESESPERACIÓ és una paraula massa
gran, però no sé... Perquè la tristesa és
incurable, mai no es passa.
D'aquí la teua força, la seua fertilitat per a allò
que encara no ha estat destrossat dins de nosaltres
Qui no té tristesa no té res
¡Qui no té tristesa pot atrevir-se a mampendre
qualsevol cosa! ¡Amb qualsevol!
Qui no té tristesa no ha perdut mai
res, mai no ha tingut res
No hi ha dolor ni reconciliació en aquell
que no ha sentit tristesa. I el poema
brolla només de la tristesa, d'aqueixa tristesa a la qual
se li prepara un lloc en el botó de la roda de l'alegria
on es fa clara fins a fer-se mirada i comprensió

Claes Andersson
Allò que es féu paraula en mi