Un poema més contra els infames

Ara que tinc més temps em sume a la iniciativa de penjar poemes contra els infames. Per a que l'acció no es diluïsca, té un motiu concret : el que va ocórrer la setmana passada als carrers del Cabanyal. Però s'estén, com els braços d'un polp, a altres assumptes de la política que hi ha a València i contornaes. També el rotgle dels poemes s'estén, i es suma una imatge bellíssima de Cortuska La Pell del Cabanyal.

Quan pensí en quin poema penjaria, de seguida em vingué a la ment Claes Andersson. El poema es troba en el llibre Allò que es féu paraula en mi, traducció de Marc Granell i Francisco J.Ruiz.

Robeu-nos i digueu-li economia nacional.
Lleveu-nos les cases i digueu-li planificació regional.
Humilieu-nos i digueu-li assitència social.
Torneu-nos bojos i digueu-li higiene mental.
Enverineu-nos i digueu-li conservació del medi ambient.
Adormiu-nos i digueu-li ideologia de consum.
Llanceu-nos a l'atur i digueu-li reconversió.
Confoneu-nos i digueu-li publicitat.
Veneu els nostres cossos i digueu-li llibertat sexual.
Enganyeu-nos i digueu-li política de rendes.
Cosifiqueu-nos i digueu-li nivell de vida.
Escarniu el nostre treball i digueu-li jubilació anticipada.
Mentiu-nos i digueu-li llibertat d'expressió.
Tiranitzeu-nos i digueu-li democràcia.

De Companys d'habitació, publicat el 1974, com veiem molt vigent.