diumenge, 12 de desembre del 2010

Com a molt, un mateix tema

Ahir m'adoní que tenia poc a dir.  O tal vegada, tenia massa a dir, i s'amuntonà arran de la boquera, com aquella vegada que l'emoció et sobrepassà i et quedares mirant-me fixament, i jo imaginí les paraules girant al voltant dels llavis, incapaces de dir el que significaven. Però es tractava d'una altra cosa. D'imaginar cavalls i pradells i planures que obrin horitzons i vents, mentre algú parla de pintors que pinten reis i pintors que fan taques de colors com a cascades i músics bons i músics roïns i identificacions. I jo pensava en un quadern roig que tinc inacabat, i tots els quaderns plens d'il·lusions i desastres, i en l'aigua tranquil·la que ve a boqueta nit arran del llit i m'ompli el pit, mentre els discursos es succeïen i les paraules tenien un deix de mentida i tot era fàcilment criticable. I una altra vegada era jo la que escapava.



EL CUADERNO DE ESPIRAL

El alambre brillante se enrosca como una marsopa
dentro y fuera del tranquilo mar azul
de la cubierta, o quizás como un durmiente
que entrara y saliera nerviosamente de sus sueños,
porque podría contener un registro de sueños
si hubieras querido comprarlo para eso,
aunque parece que está destinado
a trabajos más serios, con sus 
páginas rayadas y su tapa
que dice en enfáticas letras blancas:
Cuaderno de cinco materias. Parece
una señal de vejez no tener ya cinco temas, cada uno de ellos
reclamando  el mismo cuidado,
y separados por marcadores de cartón marrón,
sino estar de pie en una tienda
y concentrarse en una materia
demasiado tiempo, como este cuaderno
que sopesas en tus manos, pasando
los dedos por encima
com si fuera alguna maravilla.


Ted Kooser a Delicias y sombras
Trad. Hilario Barrero



5 comentaris:

  1. Em prenc la llibertat de dir-t'ho de nou, espere que no et sàpiga greu (disculpa'm, si fóra així): aquella ombra de tristesa li senta molt bé als teus, m'agraden. Però quasi que m'estimaria més que no hi fos (si és que hi és, que potser només m'ho sembla a mí...)

    Gràcies, com sempre. I endavant

    ResponElimina
  2. Podria dir que el text és una excusa per penjar aquest poema de Kooser, però no seria del tot cert.
    Aquest no és de tristesa, crec, però potser sí, pot ser té el to.
    Prenc nota, i a la pròxima, serà un text de felicitat, més o menys :)

    p.d ací pots dir el que vulgues, faltaria més!
    Coralet

    ResponElimina
  3. Això! més felicitat i menys tristesa!

    ResponElimina
  4. Al final m'agradarà Ted Kooser, i tot...

    ResponElimina
  5. Volies dir que no t'agradava? :P

    Coralet

    ResponElimina