Quan solament tens ganes de tornar a casa

Esperen igual que jo els resultats, però hi ha molta diferència en l'escena - l'escena que jo represente i la que ells representen. La sala d'intermedis està plena: una dona d'Almàssera, més vells que jóvens, i aquesta parella de la que vull parlar. Realment, jo no sé fer descripcions, i intentar-ho em suposa un repte i alhora un exercici de concreció. La dona d'uns setanta llargs o vuitanta pocs duu una bena a un braç i no para de parlar pel telèfon, està nerviosa. L'home, més vell i més malalt, està gitat a una camilla i es queixa que aquesta és massa dura. Quan penja el telèfon, s'adreça a una altra dona -la dona d'Almàssera d'abans, que acompanya son pare- i li conta coses. Sembla ser que la bena tapa les moraures que li han eixit a partir d'una agressió del seu fill. Ho sent perquè estic davant d'ella mentre ho conta, i perquè m'interessa com parla: malgrat que visqué en Bonrepòs -anava a posar Borenpòs, faig l'ullet - i que ara viu al mateix poble que jo, diu aquí i no ací i fa les esses sonores, entre altres coses. 

De seguida que aquesta dona torna a agafar el mòbil per tocar a una tal A., la dona d'Almàssera em mira a mi i em fa l'explicació: mou les mans i em diu su hijo, su hijo i busca en mi la complicitat perquè també em duga les mans al cap. 

A la sala, estem tots cansats i desitjant que ens atenguen i poder millorar; alguns, necessiten desfogar-se i es conten coses que fins i tot, un no contaria a persones més properes. 

Ve el metge de la parella de vells i els dóna l'alta. La dona encara li atura l'explicació un moment perquè torna a sonar el mòbil -després te toque que estic a l'hospital i està aquí el metge- el metge no s'ho pren a mal. Els donen l'alta, vindrà una ambulància. Sent que la dona li demana dos besos al metge, que em sembla que és resident, més o menys de la meua edat, i amb el que segurament vaig compartir sala d'estudi, fa molts anys. Després, ella s'acosta al marit, i li dóna dos o tres besos als llavis i li parla amb tendresa i li acaricia la galta. I se'n van a casa.


M'han dit que milloraré i jo vull pensar que d'ací uns dies estaré menjant-me el plat de cous-cous que la veïna ens ha portat i si potser, ho faré en bona companyia. Encara que he fet el mateix error de l'hipocondriac: he visitat internet (una web seriosa, però) i he vistes totes les possibilitats i fins que no em trobe millor, tindré l'enrònia. I mira que ho he dit jo voltes: no mires malalties a internet!