Aquest cap de setmana vos propose com a pla l'exposició de bolets a València -el nom aquest és per abreviar, podeu trobar la informació a la web de la Societat micològica del País Valencià. El lloc ha canviat, l'any passat fou en l'Escola d'Agrònoms que està a Blasco Ibanyes i enguany baix del riu, en Naturia, edifici que desconeixia. La veritat que una vegada cursats els estudis inicials de Micologia, no he tingut oportunitat per fiançar el poc que vaig aprendre i encara menys, avançar en l'estudi, encara que siga d'aficionada, dels bolets. És una llàstima, perquè vaig disfrutar molt l'any passat amb les eixides al camp i la recollida de bolets i líquens, i vaig gaudir i patir alhora en llur classificació.
No sé si demà podré anar fins a Naturia, però segur que paga la pena anar-hi: hi hauran bolets més o menys frescs -vull dir que no vos trobàreu amb bolets que han passat per l'estufa, que els deixa aptes per a una col·lecció però més lletjos que un pecat- amb els noms i classificació, i segurament també trobareu les fotografies d'aquells que han participat en el concurs que convoca aquesta associació. L'any passat hi havia de ben boniques i enginyoses.
Però estic contenta perquè en part, el cap de setmana passat em vaig llevar l'espineta i poguí vore alguns bolets, no al camp -que allò estava molt escarbat- però sí en una exposició que feren a Sogorb. Eixe mateix dia hi havia convocada una eixida al camp, no recorde on, per a caçar-ne i per a exposar aquells bolets més interessants en la plaça del poble. Va coincidir que m'allarguí fins aquest poble perquè hi havia un mercadet d'oportunitats i em vaig alegrar de trobar-me unes taules plenes de bolets. El bolet és el cos fructífer del fong, per a qui no ho sàpia. Hi ha caçadors de bolets però pocs caçadors de fongs, a excepció d'alguns estudiants i investigadors en la matèria. Bé, ja deixe aquest tema per a un altre apunt, si torne a atrevir-me a escriure sobre temes de Biologia.
Tinguí la sort que qui m'acompanyava duia càmera, i va fer fotos de tot allò que li demaní. Al final, en tinguérem més d'aquests que de nosaltres.
La cartolina verda vol dir que podem menjar-nos-el ben agust
La cartolina roja indica que és toxica i mortal, és una Amanita, no sé si podeu distingir les restes de la volva al peu
La pipa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada