Gàbia

Primerament el soroll opac contra el sostre, i després veure l'ocell, mig boig, que no sap eixir del laberint que suposen tres parets i un sostre. Ni tan sols confon finestra amb cel, sinó que puja cap amunt, com si sempre cap amunt hi haguera una eixida, l'aire lliure, la fugida feliç. Tal vegada, anteriorment, es salvà movent les ales i pujant, i per això ara intenta així, i es colpeja el crani contra el sostre. No l'ajudem perquè ens aturem en una de les dues eixides, encuriosits per l'animal. Jo immòbil sent com se m'escurcen les costelles i sembla que el pit se'm fa més menut, com una gàbia. Algú m'agafa del braç -estem espantant-lo, diu-  i em duu al balcó, en direcció a les habitacions, i ja no veuré què és del pardal. Imagine que embogeix: tres parets blanques, el rebedor, un ocell mort.