La nit era freda i la llum era la llum estranya, blavosa, dels autobusos. No hi havia cotxes pràcticament, solament sis o set autobusos que eixien tots de la plaça i que tenien diferents destins. Pensava en què era l'hora dels nocturns i que no mai havia pujat a tants autobusos de nit, mai tant pendent dels seus horaris. Cada tres quarts d'hora, des de la plaça de l'Ajuntament; i allí, en eixa plaça, interrompre converses si l'agulla ens ho mana, o si els cotxes (com encara diu la meua àvia als autobusos) arriben a la parada.
Ja des del seient mirava una xica córrer, creuar els carrers en roig, per no perdre'l. Vaig pensar que tenia ganes d'arribar a casa, que no volia quedar-se esperant en el fred de la nit.
Ja des del seient mirava una xica córrer, creuar els carrers en roig, per no perdre'l. Vaig pensar que tenia ganes d'arribar a casa, que no volia quedar-se esperant en el fred de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada