Cel, llibre i desig

Han tornat els dies de matins que semblen vesprada i que un tel sembla cobrir la vista. Per la grisor, anem també més lents, deixant-nos embolcallar per eixe color de cel. Amb aquest orgatge abelleix molt mirar darrere les finestres. Malauradament, on ara estic hi ha un mur davant, blanquinós, sense cap pintura o cartell.

Les taules plenes de llibres

D'entre tots els llibres que hi ha a les taules, solament he llegit dos. Un és un llibre divulgatiu de l'Art del segle XX, organtizat en dècades, amb algunes il·lustracions de quadres i fotografies, la lectura del qual resulta amena i serveix com a iniciació en els estudis de la Història de l'Art; l'altre, són figues d'un altre paner. Viktor Frankl fou un psiquiatra que fundà la logoteràpia existencial, una corrent de psicoteràpia- la tercera escola vienesa, diuen- i que jo no sabria ni fer-vos quatre ratlles sobre ella, encara que vaig llegir algunes pàgines en les que explicava aquesta nova manera de fer psicoteràpia. Com no podia ser d'una altra manera, aquest metge nasqué a Viena, al principi del segle XX. I com alguns altres hòmens que sobrevisqueren als camps de concentració, escrigué un llibre sobre l'experiència i el que suposà sobreviure. És aquest ara el que tinc a les mans i el que també està a ma casa, però aquell en format de butxaca. El títol és força adient L'home a la recerca de sentit i en ell, com diu el mateix autor, "no pretén presentar un informe sobre els fets històrics, sinó un relat de les vivències personals, unes expèriencies que visqueren milions de persones" i  on "intenta donar resposta a la següent pregunta "Com afectava el dia a dia en un camp de concentració en la ment, en la psicologia , del presoner mitjà?" Seguiria la línia d'altres escriptors que compartiren aquest duríssima experiència - Imre Kertèsz, Primo Levi- tots ells llibres de lectura necessària. 

Quan me jubile...

Igual que crec que l'escriptura pot servir per fer-nos sentir millor, i al cap i a la fi, encara que no tingues cap interès en fer-te poeta o novel·lista, ets feliç quan escrius, també la pintura pot tindre el mateix efecte. Si vius angoixat perquè pintes malament quan voldries ser un gran artista, no ho aconseguiràs, en canvi, si a poc a poc veus com progresses o passes simplement una bona estona barrejant colors i estudiant un objecte, això ja serà una altra cosa. De major vull ser com eixe home o dona, que van de classe en classe portant un carret amb els llenços, amb les mans brutes pels materials d'escultura. Si tinc néts, que els porten a l'escoleta.