-Saps fer això? Quartets amb rima consonant, versos alexandrins formats per dos hemistiquis de sis síl·labes? I a més, fer encavalcaments interns?
-Ni tan sols sé què és això/ No tinc la menor idea/ Que què?
Molt lluny d'aquí
Sé d'una ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta,
on els anys d'alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.
L'Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d'un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d'hivern.
Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d'amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps huimil i alegres s'obren al capaltard;
en el seu gran repòs l'ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.
Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
Jo, la a), crec. Malauradament. Però és bonic...
ResponEliminaA les respostes són les que podia haver dit jo, bé... crec que diguí la segona, ni la menor idea :)
ResponEliminaSí, no havia llegit mai Màrius Torres i té poemes molt bonics, te'l recomane :)
Eixe A primer és Ah :S que no estic on estic
ResponElimina