Un poema, abans del pont, d'un poemari excel·lent (solament un o dos poemes no m'han agradat massa, o no com els altres). Aquest, que parla d'amor- d'alguna manera és una invitació a l'amor- també parla de la fragilitat com a un component més en les relacions. És difícil que un poema que use la paraula cor puga agradar-nos, fastiguejats de l'ús excessiu d'aquest mot, però aquest poema el trobe senzill i perfecte, d'alguna manera, nou.
Doncs, agafa'm el cor
Doncs, agafa'm el cor en les mans,
però agafa'l cautament i agafa'l suau
el cor vermell - ara és teu.
Bat tan tranquil, bat tan somort,
perquè ha estimat i ha patit,
ara és silent - ara és teu.
I se'l pot ferir, i pot defallir,
i pot oblidar i oblidar sovint,
però mai oblida que és teu.
Era tan fort i tan orgullós, el meu cor,
dormia i somniava en la joia i en el joc,
ara pot ser trencat - però només per tu.
Tove Ditlevsen
Versió d'Encarna Sant-Celoni i Anne Marie Dinesen
A la nota sobre la traducció, les traductores ja ens diuen la dificultat de traduir el danés al català, copie les paraules: reconstruir exactament el ritme del danés al català és impossible. Qui sàpia com són de diferents les dues llengües, de segur, sabrà perdonar-nos.
Traduir poemes sempre m'ha semblat una feina digne d'admirar perquè trob que ha de ser molt difícil. I tens raó en quant a la paraula cor, a vegades, segons com l'utilitzam, pot carregar. Però m'ha encantat el poema, que no coneixia, d'altra banda. Intens, una mica dramàtic però real, com la vida mateixa :)
ResponEliminaSí, una miqueta dramàtic, però real, com dius :) Expressa, per a mi, eixa fragilitat que sembla que tens davant la persona estimada...
ResponEliminaUn abraç, Caterina!