Les raons per les quals una s'apropa a un escriptor i no a un altre són diverses. Depén de l'atzar, moltes vegades. Ja ho he dit, crec, però molts escriptors preferits els vaig trobar de casualitat en la biblioteca o en alguna llibreria. Buscar i tastar. No recorde qui em digué que per a d'ell/a era important el nom de l'autor, o potser fou jo mateixa. Potser el nom, potser el títol del llibre. De les prestatgeries de la Biblioteca del Carrer Hospital, vaig traure Thomas Bernhard, simplement perquè llegí el títol -l'Origen- i la contraportada. Hi ha autors, però, dels que romanem sempre allunyats. Supose que Vargas Llosa, en el meu cas, és un d'eixos. L'explicació pot ser tan simple com que l'he sentit a vegades en entrevistes i no m'ha fet massa gràcia, perquè l'home tira cap a la dreta... Sí, el meu desinterès per aquest escriptor ja nasqué abans del Manifest.
No crec que el llija mai; en principi, perquè abans vull llegir altres coses, i no sóc immortal. En segon lloc, no li puc deixar de tindre una certa quimera, la mateixa quimera que tinc a tots els que signaren aquell document. Si Vargas Llosa tinguera el talent de Bernhard, o de Tolstoi -per posar un cas clar- seria boveta si no el llegira... però trobe que no és el cas.
Per cert, per enllaçar la web de la Biblioteca Pública de València, si vols fer-ho en valencià, trobes açò. Ai, que no tenen diners ni temps per fer aquesta web en valencià!
Vaig llegir fa uns anys "La ciudad y los perros" i "La tia Julia i el escribidor". Em van agradar molt, la veritat. És normal la contradicció entre el "personatge", les seues idees, i el que escriu. Passa el mateix amb Javier Marías o Muñoz Molina, per exemple. No saben veure més enllà de la seua llengua-pàtria.
ResponEliminaSobre la Biblioteca, supose que el comentari és irònic, però no t'equivoques: tenen temps i diners. El que no tenen són ganes. Quina colla...
en veu baixa
Venint de tu, En veu baixa, m'ho pensaré...
ResponEliminaClar que era irònic, a mi açò em pot, de veres, és que passen completament... aiiii...
Una abraçada gran - se't troba a faltar!
Jo sent el mateix. O tal vegada més: em fa fàstic. Però reconec que el que he llegit seu -'Los cachorros' i 'Pantaleón y las visitadoras'-(fa molts anys, a l'institut) m'ha agradat molt. La veritat és que és una excepció, però de veres, este home té talent.
ResponEliminaOk, Lady Daga, altra opinió favorable per a este home- literàriament. Si les estreles s'alinien, el llegiré ;)
ResponEliminaA mi em sembla un torro... (de "Pantaleón y las visitadoras", hi ha una peli i la recorde com a bona)
ResponEliminaI per al valencià el que no hi ha és voluntat: mira, fins les notes de premsa de Cultura estan només en castellà I ací hi ha una anècdota sobre Vargas Llosa que em va contar el meu jefe: l'escriptor va intervindre en un acte sobre el Tirant, fa poc. De tots els participants - la consellera (que és d'Alcoi) o el Carlos Marzal, només va ser Vargas Llosa qui va dir alguna cosa en valencià...
Per això mateixa, perque l'home tira cap a la dreta ha segut el guanyador! A mi tampoc m'agraden gens els seus comentaris.
ResponEliminaHe, he... un torro, supose que a mi també m'ho pareix, però sense tastar-lo. Quines coses! ah.. el Marzal este és valencià, no? També em sembla un torro... sense haver-lo tastat.
ResponEliminaM. vols dir que guanyen els de dretes? Hihi, quines idees... Un beset, passeu-ho bé este cap de setmana, i penseu un segon en mi!
Trobes que Vargas LLosa no serà un home admirat per les dretes europees? jejeje. El senyor fa uns comentaris que "se las traen"!. Ja et contaré l'aventura alacantina! i clar que pensarem amb tu! :) Cuida't!
ResponElimina