El blog està esdevenint un dietari, i això no m'agrada. El fet és que estic llegint poc sobre biologia, i per tant, poc puc dir sobre el tema. En estiu sempre planege un munt de lectures - i quan les dic, hòmens més savis em diuen, faràs prou si acabes almenys una novel·la, i jo em queixe, perquè encara la il·lusió no em deixa veure del tot la pròpia realitat o capacitat. Com quan a un amic li contes, si és que et trobes en eixe cas, que estàs enamorada, i et respon, sí, però hi ha coses més importants, i això vostre acabarà. Em queixe, aleshores, de la mateixa manera.
Quan estiuejava en un poblet costaner, allí sí que llegia, entre bany i bicicleta i bany i sardines i gelats. Recorde en especial l'estiu que llegí El comte de Montecristo. Si ara fullejares el llibre, vories que les planes han pres els granets de sorra com si també de lletres, de signes, es tractara. Aquest llibre no podrà negar on ha estat.
Aquest dies, mira per on, m'ha vingut al cap un altre llibre, tot per culpa de les circumstàncies. Recorde molt vagament Al far, de Virgínia Woolf, però una de les coses que recorde és el paper d'amfitriona que fa en la vida un personatge. Vagament, dic, segurament equivocat record. I com ha viscut per ser amfitriona, i com li pesa, ja de vella, l'opció triada. Millor ser convidada, m'han sentit dir sempre els meus amics, però aquest cap de setmana que ve, provaré de trobar-me còmoda a l'altra banda, sent la que convida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada