Diumenge (açò cada vegada s'assembla més a un diari personal, hauré de tirar mà de la biologia per tal de contar alguna cosa que siga interessant)
Ma mare em desperta el diumenge, gitant-se al meu costat, al llit. Em diu, José Saramago s'ha mort. És curiós que ella, que no l'ha llegit mai, li tinga un poc d'afecte. Morir-se als vuitanta-set, mare, és una cosa normal, lògic... La mort és una putada, però la mort quan un és vell és menys putada, és com si el tracte que hom signa quan naix, la vida l'haguera mantès: moriràs, però viuràs molts anys. Del que conten del seu enterro, em quede amb un detall, amb les paraules que escrigué al vestit roig que dugué la seua companya en la cerimònia d'entrega del Nobel de Literatura. Vull estar on la meua ombra estiga si és allí on estaran els teus ulls.
Noteta: apuntem bé la data d'ahir, vull recordar-la.
Pos és una frase bonica...
ResponEliminai altra: "Entrarei no nada e me dissolverei em átomos"
ResponEliminaDoncs a mi que mai no m'ha arribat la seua prosa...massa cargolada i reflexiva. Potser el seu ressó mediàtic ( a ibèria que no gaire més enllà malgratt el premi novell )farà que la seua flama s'apagui més poc a poc....però a mi la seua partida m'ha motivat a llegir Pessoa i res a veure..
ResponEliminasiarb
Alba, quan de temps sense passar-te per ací! Sí, la frase és bonica, i per això l'he posada. Sembla que s'estimaven molt.
ResponEliminaCortuska, per això el títol del teu post, no?
Siarb, també molt de temps sense passar per ací, no? Jo comencí a llegir-me L'Evangeli segons Jesucrist i el vaig deixar... La flama s'apaga igualment, siga quin siga el ressò. Em fa gràcia que poses el premi novell :)
Pessoa, quines ganes que tinc de rellegir-lo i llegir-lo... Disfruta-lo ;)
Besets als tres!
He tornat a la blogosfera, i amb el retorn, el retrobament al teu blog. I esperem que amb la lectura, en general, perquè porte un temps...
ResponEliminasi, vaig llegir la frase en una vinyeta de forges ( amb una molt lliure traducció )i la vaig buscar en el google l´original..
ResponEliminaQue la mort quan un és vell és menys putada, sens dubte que no ho deu haver dit mai un vell.
ResponEliminaNo ho sé, en tot cas, seguisc pensant que és menys putada que un se muira als vuitanta que als quaranta. Jo signe la primera opció, i si sóc vella i ve la mort, pensaré que és menys putada morir-me aleshores que no haver mort abans.
ResponEliminaSalutacions
Coralet
com dia el meu iaio " jo no vull ser vell" ( o " jo no vull cervell" ), però aceptaré millor la mort amb 80 que ara
ResponElimina